Publicitat
Publicitat

De festa

Alegria, és festa major... de Sants!

El Parc de l'Espanya Industrial , tot i el nom tan lleig, té el seu encant. A quarts de deu, poc abans que comenci el concert de Mishima , molts dels que l'ocupen són aliens a un dels concerts grossos de la festa major de Sants . Parelles adolescents que busquen racons per palpar-se, nois crescudets que juguen al tobogan en forma d'insecte i fins i tot un grup de ballarins que, a cop de radiocasset, practiquen danses tradicionals bolivianes. Però al costat de l'escenari hi ha el símptoma inequívoc que la concurrència és àmplia: el paki que obre fins tard ha acabat la cervesa.

Vint minuts tard sona la cançó antiga que ningú sap anomenar però que tots els habituals reconeixen com "la cançó que posen abans de sortir a l'escenari". Com és d'esperar, aplaudiments, crits i xiulets. Els concerts sense cadires són un exemple de justícia social que potser caldria traslladar a altres àmbits: la primera fila és per a qui la treballa. Deu ser que tant d'anar als festivals del nord del país m'ha aburgesat, perquè decideixo estalviar-me cops de colze i empentes i quedar-me en una discreta setena fila amb prou bona visibilitat.

Avui Carabén no duu tupè però canta sense despentinar-se, gairebé sense ni moure els llavis. Té aquell posat que a alguns els fa ràbia però que molts troben atractiu; com si l'alteressin molt poques coses, a aquestes altures. Ben al contrari que la noia que tinc al davant, que està del tot motivada i insta la seva amiga, acabada de separar, que tanqui ja el mòbil i "s'ho passi bé". Al llarg de la nit, a conseqüència dels seus cops de cul i les seves trepitjades entusiastes, em demanaré diverses vegades si clavar-li un bolígraf a algú es considera atac amb arma blanca, però de moment l'observo fascinada.

Quan toquen Llavors tu, simplement , i la lletra esmenta Gràcia, molts recorden Trias fotent la gamba, però tothom és educat i els deixen acabar la cançó sense incidents. La versió mínima de L'ombra feixuga , que va sonar molt bé al castell de Montjuïc, aquí costa de passar. El so no és gaire bo i hi ha els que han vingut a xerrar, a trobar-se amb els amics, a veure si veuen aquella noia amb qui volien quedar. Hi ha un ambient de concert popular que demana més canya i quan realment es posen la gent a la butxaca és amb temes com Tot torna a començar .

El darrer concert

Cap al final del concert anuncien que aquest serà el darrer fins que arribi el nou disc. "És veritat que hem tocat molts cops a Barcelona, però ens sentim molt bé a casa". El cantant no aclareix si això va per als de @gentnormal, que avui han fet una polèmica piulada insinuant que l'Ajuntament els contracta una mica massa.

Després de repassar gairebé tot Ordre i aventura i part dels dos àlbums anteriors, aplaudiments, bisos, i la cançó que ningú sap anomenar però que tots els habituals reconeixen com "la cançó que posen quan s'acaba". Pel barri continua la gresca i el públic no triga a marxar. Un altre Mishima, Yukio , deia que els joves fan el que han fet sempre els joves com si fos nou. Avui, per a molts, la nit s'estén com un regal a mig obrir que espera en algun lloc inesperat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT