Publicitat
Publicitat

DE FESTA

Amén al Konvent, un espai artístic bestial

L'espai és enorme. Majestuós. Fred i sòrdid. Hi ha pintades a les parets i de seguida hi detecto la mà bella i bèstia de l'artista Rai Escalé. La seva obra està entre el dolor i el plaer, aquell punt dolç que atrau però crea rebuig a la vegada. Com aquesta casa. Darrere meu es tanca una porta i el cop ressona. Sóc al Konvent de Cal Rosal , un espai on fa cent anys hi vivien monges i que, després d'abandonar les seves funcions religioses, avui s'ha reconvertit en un projecte artístic interdisciplinari que tira endavant diferents activitats i projectes culturals. Fa temps, aquí dins la missió era predicar. Avui, és comunicar. I fer-ho amb art.

Segueixo avançant i sento tocar els Sidonie : Vamos por el bosque / se han reunido los coyotes / Vamos por el bosque / donde pisas salen flores . Mentre m'hi acosto deixo enrere banyeres abandonades, pianos que ja no sonen i paraules escrites a la paret: luxúria, pecat, gula. No sé si s'haurien entès les monges del segle XIX amb els artistes del XX. Tot i que l'art, com la religió, no deixa de ser una forma d'evasió codificada en rituals i oracions. Trobo els Sidonie a la capella assajant la seva missa particular i, tot i que van vestits de blanc impecable i toquen just davant l'altar, no colen com a angelets. Conserven un punt canalla que reafirmen amb el seu últim disc: tornen a la psicodèlia. Al setembre, amb l'àlbum a la venda, ho confirmarem.

Avui, però, encara al mes de juliol, nosaltres hem aprofitat aquest espai per gravar-hi l'últim capítol de la nova temporada del Bestiari . L'actor Jan Cornet és la víctima d'aquesta nova aventura. El Jan és tendre, rosset i el nou noi Almodóvar . No té res a veure amb Antonio Banderas i més que llatí sembla suec, però és el protagonista de la nova pel·lícula del director manxec, La piel que habito , que s'estrena el 2 de setembre. Al film podrem veure com el Jan acaba convertit en Elena Anaya : un canvi de sexe i molta experimentació ens mantenen atents. Passegem per les diferents sales del Konvent i ens trobem l'actriu Alba Pujol , que arriba esgotada després d'assajar durant més de set hores l'últim projecte que Àlex Rigola està preparant per al Grec. Un altre experiment extrem.

D'amén a acció!

Quan es fa fosc, arriba la directora de cine eròtic Erika Lust , que pròximament participarà en unes xerrades sobre sexe que prepara el Konvent, i aprofitant que tinc l'últim actor revelació a mà, el poso a prova. Es tracta de gravar una seqüència pujada de to damunt un dels llits deixats que hi ha a l'espai. Si el crit de guerra de les monges era amén, el de la directora sueca és acció. I llavors sentim tot tipus de directrius que segur que no s'havien donat mai quan sota aquests sostres encara es resava. Mentre ells intenten aconseguir un orgasme fingit, jo segueixo espiant per les habitacions. Dins de cada una hi trobo experiències visuals que van de la fotografia a la pintura, l'escultura, les instal·lacions i el cine, de la mà de Mireia Ferran , Salvador Vinyes i Jordi Plana , entre altres. De cop, ressona un crit d'alliberament i una ordre final: "Ho tenim!" Que Déu ens agafi confessats.

Més continguts de