Publicitat
Publicitat

DE FESTA

No saps què coi és un fractal?

Ho confesso: he pogut viure fins ara sense saber què era un fractal. "Jo també, si et serveix de consol", em diu el Toni Soler . Ai, no sé si em consola gaire: un cop omplerta la llacuna, m'avergonyeixo retrospectivament de la pròpia ignorància. Perquè resulta que vivim rodejats de fractals. "Una falguera, una coliflor, un bròquil, un floc de neu mirat pel microscopi... tots presenten geometries fractals en les seves estructures", m'informa el perruquer i artista Lluís Llongueras , que em porta uns quants anys d'avantatge en el descobriment de la fractalitat. "El matemàtic Mandelbrot a finals dels setanta ja va demostrar la importància d'aquestes formes per explicar els fenòmens caòtics. Jo he observat la natura i he fet escultures que juguen amb la repetició".

Llongueras ha volgut saltar de la teoria científica a l'obra d'art. El resultat es pot contemplar fins al 31 d'agost a l' Espai Balcó d'Arts Santa Mònica , a la Rambla de Barcelona. La mostra presenta trenta-sis peces tallades pel patró de l'univers fractal. Diria que estan fetes amb porexpan, però no em feu gaire cas, que no domino l'argot artístic: veig que se'n diu "matèria lleugera blanca" o, més tècnicament, "poliestirè expandit dens". Fa quatre dies també vaig saber que l'escai ja no és escai: ara l'han rebatejat amb el nom d'ecopell.

Un amic recorda que una vegada, en un viatge en cotxe camí d'un concert de Lluís Llach a Manresa, el polític i sacerdot Lluís Maria Xirinacs intentava explicar sense èxit què era un fractal, fins que va exclamar: "Veieu les muntanyes de Montserrat? Doncs són estructures fractals naturals". Una seguidora del Twitter m'etziba que si hagués "cardat cubates a Girona als anys noranta", faria temps que seria més sàvia. Ho diu perquè Fractal és un bar de copes gironí (gràcies, sant Google). Una gracienca em comenta via Facebook que si desconec els fractals és perquè he escoltat poca música a l'ordinador. I el col·lega Miquel Piris em convida a veure un programa de tele sobre les formes geomètriques de la Sagrada Família: Gaudí sí que coneixia els fractals.

"Els fractals són la manera més simple de generar complexitat -afirma el professor Jorge Wagensberg -. Les plantes són fractals per fora, els animals són fractals per dintre". Vicenç Altaió , director d'Arts Santa Mònica, elogia el mètode Llongueras: "Aquest comunicador i perruquer que excel·leix com a artista observa com s'organitza la natura a través de la matemàtica i ho recrea. Passa de l'objectivitat a la singularitat, i provoca bellesa i art".

Un art que no té preu, perquè les escultures de Llongueras no es venen. "Tinc la sort de tenir la vida solucionada només amb la cessió de la meva marca, puc viure tranquil·lament la resta dels meus dies encara que arribi als noranta anys. Cal dir que, podent tenir un Ferrari, no he sigut mai de tenir un Ferrari".

Tiro amunt i, ja a la rambla de Catalunya, consulto els preus d'un saló Llongueras. Són carets, però potser són una garantia de feina ben feta. Fa sis anys em vaig voler fer un allisat japonès en una perruqueria d'estar per casa i en vaig sortir amb el cap fet un fractal.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT