Publicitat
Publicitat

De festa

La cúpula espera 'Grease' i boxa

Barcelona no és una ciutat on hi hagi gaires cúpules (exceptuant les cèlebres Venus -al Teatre Principal-, la del Coliseum o la de l'Observatori Fabra), però des de dijous compta amb una nova coberta celest que es va vestir de llarg per presentar-se en societat.

Els curiosos i turistes que circumval·laven pel mirador del centre comercial Arenas topaven amb ciutadans anònims i altres que no ho són tant. Josep-Lluís Carod-Rovira va arribar puntual a la cita i es va col·locar a la cua de convidats. Les converses per matar l'espera feien referència a l'espai on estàvem a punt d'endinsar-nos. "Sembla que és impressionant", deien. Una filera de cambrers donaven la benvinguda als assistents i els oferien la primera copa de cava rosat de la nit. Tothom passava de llarg del photocall o l'observava a una distància prudencial (per assenyalar dissimuladament i jugar al qui és qui ). Els que van posar per a la posteritat van ser les personalitats socials barcelonines: empresaris, autoritats -com l'alcalde Xavier Trias -i algun famós com el mentalista Luis Pardo o l'inesperat pare Apel·les . Després de saludar-se amb la família Flaqué -els encarregats de gestionar l'espai-, l'alcalde va recordar la propietat màgica de l'espai. "A mi m'ha portat sort, hi vaig fer el primer acte de campanya... i amb imaginació crec que aquí s'hi poden organitzar mil i una coses". Des d'un musical com Grease ( Manu Guix potser va aprofitar per prendre nota de l'acústica) fins a desfilades de moda o combats de boxa. Xavi Valls es va alegrar que l'esport faci un pas per sortir dels escenaris més rònecs, i Òscar Nebreda , que va compartir la nit amb Àngel Casas i altres amics, ironitzava sobre la forma de tapa d'olla de la cúpula i recordava les xarlotades que s'organitzaven a l'antiga plaça de toros.

Quan semblava que ja havien arribat tots els convidats va començar a desfilar el sopar-còctel: xarrups de gaspatxo d'ametlla, daus de salmó, fuet de rosbif, núvol de formatge i foie... La música chill out que punxava la DJ acompanyava la dansa dels cambrers, que esquivaven convidats amb la plata ben alçada per fer arribar el sopar a tots els punts de la sala.

Abans de les postres, a base de broquetes de fruita i galetes d'influència japonesa, Mari Pau Huguet se sincerava: "És la primera vegada que trepitjo el centre i quan em van dir que hi portarien Grease i Coco Comín vaig dir-me que ho havia de veure". El que tothom va veure i sentir van ser les projeccions a la cúpula: abans de les dotze va semblar que la cúpula s'esberlava per deixar pas a la Lluna, Mart i la Terra.

'Baccio la mano'

Després de la mitjanit, apropar-se a la barra central il·luminada amb neons i leds era fàcil i confús (la Fanta de taronja semblava de cirera). Els assistents abandonaven la festa o es traslladaven al mirador a prendre l'aire, descansar els talons o fer el cigarret. Els convidats feien marxa enrere, volien acomiadar-se d'un dels amfitrions, Àlex Flaqué , que repartia abraçades i somriures entre els amics.

Més continguts de