Estem desfilant: disculpin les molèsties
Mentre la majoria de mortals encara estem aprofitant les rebaixes per omplir el nostre armari de la roba d'estiu, n'hi ha que ja tenen ganes d'ensenyar-nos la moda primavera-estiu de l'any que ve. I ho fan en un edifici en obres.
I això és el que va fer ahir a la nit Desigual. A la seva futura seu corporativa, encara en obres, just davant de l'Hotel W (l'Hotel Vela), van mostrar-nos, en una desfilada que es va fer eterna, la nova col·lecció New&Good del 2012. L'edifici, que tindrà unes vistes espectaculars al mar, és un altre projecte de Ricardo Bofill , que s'està fent seu el barri.
Són els primers dissenys de Desigual per a M. Lacroix i Desigual Inspired in Cirque du Soleil. Tot just arribar ja hi ha cua i descobreixo l'extraordinària facilitat -i la barra- que tenen els italians per colar-se. Un cop a dins no ens posen casc. No deu quedar bé. Tots els assistents caminem entre el formigó. Els paletes, si hi fossin a aquella hora, es riurien de nosaltres.
Tot passa en un espai de contrastos: un edifici en construcció, amb una glamurosa passarel·la instal·lada al mig. Música a tota castanya i l'olor del mar barrejada amb el ciment. No hi ha parets.
Un ambient frívol amb tota mena d'estils de gent. Només reconec en Santi Meifrén i en Gilbert Solsona , especialista en moda de Marie Claire . A aquest últim el tinc al costat i quan s'asseu ja ens dóna a entendre als del voltant que ell, allò, ja s'ho sap de memòria. Sort que el tinc a prop. Em proporciona els apunts de l'expert amb sentit de l'humor.
Abans de començar i mentre tothom espera, una senyora de fer feines passa una camussa pel terra. Una imatge incòmoda.
La roba és l'univers Desigual i la novetat són les sabates. Realment espectaculars: sandàlies de taló alt i de plataforma de colors metal·litzats. Alerta, però, que una peça decorativa d'una de les sandàlies cau i xoca amb el meu peu. Aleshores em fixo que un petit escarabat malda per sobreviure enmig de la passarel·la.
La desfilada no s'acaba. Els especialistes en moda fan broma: "En podrien dir Eternity , d'aquesta desfilada". Ho han volgut ensenyar tot, i amb la roba d'home no han estat a l'altura. Realment, samarretes i texans com els que veiem a ramats pel carrer.
Descobreixo que algunes models porten la seva claca, i hi ha un grup petit de noies que criden quan passa pel davant un model masculí. Els nens que surten a la desfilada tenen els aplaudiments assegurats. Fa molta gràcia a tothom veure nens comportant-se com models experimentats.
S'acaba la desfilada. Busco l'escarabat. Ha sobreviscut entre les trepitjades tremoloses de les models. I em sento més propera a aquesta bestiola desorientada que no pas als habituals d'aquestes festes.
