Publicitat
Publicitat

De festa: Un, dos, tres, Flaix!

Platja de la Nova Mar Bella, nou del vespre. Fa una marinada fresca que convida la gent a sortir a córrer o a patinar. I pel passeig, entre vambes i samarretes suades, homes amb americana i pantalons de mudar que avancen com formiguetes cap al Boo , el que vol ser el nou local de moda. Encara és d'hora i no hi ha gaire gent, bàsicament periodistes que s'acumulen davant la passarel·la per on desfilaran famosos i aspirants tota la nit.

El local l'han muntat quatre socis, però el cap visible és el Santi Millán . Vestit d'esport elegant, s'acosta a les dues noies que sostenen para-sols publicitaris de la manera més professional i, així que comencen els flaixos, somriu sense vacil·lar.

L'actor s'envolta dels seus amics més famosos perquè aportin glamur a la inauguració. El Manel Fuentes arriba d'hora, simpàtic i relaxat, amb aquell posat interessant de persona que mira més enllà. Sota els para-sols, ja inútils perquè és fosc, es deixa fotografiar Custo Dalmau , i al cap de poc apareix Regina Do Santos amb la seva rialla tropical.

Quan hi ha una estona de calma toca investigar el local. Taules de fusta, finestres enormes, terrassa amb hamaques, racons íntims amb sofàs còmodes. Hi ha la perfecta musique d'ameublement , un zum-zum electrònic amable que no molesta ni emociona. Al pis de dalt, ambient més chic , una altra terrassa, els banys. Ens havien promès sopar, però fa mandra anar a la caça del canapè, així que ens creurem la propaganda: diuen que serviran la millor cuina mediterrània. Tot i que la beguda oficial és la cervesa de la ciutat, el català pràcticament no se sent. Avui els famosos no van ben etiquetats.

Guerra de càmeres

Avança la nit i la cua de l'entrada es fa cada cop més llarga, els noms coneguts més abundants. Si els citéssim tots aquesta pàgina seria taronja, però direm que quan arriba Carmen Machi hi ha alegria general. Millán li diu que no s'acosti a les parets, que estan acabades de pintar, i no se sap si és broma; encara hi ha obrers foradant pels racons.

La més esperada és Paula Vázquez , una altra somriudora professional, però arriba pràcticament alhora que Bibiana Ballbè i ja se sap allò de les afinitats electives; me n'hi vaig. Demà té rodatge d'hora i no vol marxar tard; foto, somriure i a socialitzar enfilada en les sabates més divines. Quan apareix Laporta , ja força tard, torna la revolució dels flaixos. Ell riu abraçant Millán. Als convidats menys famosos se'ls coneix perquè treuen discretament el mòbil i fan fotos ells també.

Una retirada a temps

Arriba un moment en què espiar les converses del famosos deixa de ser interessant. Fotocòpies de fotocòpies d'un guió no gaire brillant: "Com estàs?" "I, ara, què fas?" I llavors una llarga lletania de projectes acabats o per encetar. Discretament miro el fotògraf, és hora de marxar. Quan sortim, ens tornem a creuar amb Millán, davant de les càmeres. Si no fos perquè l'he vist fent exactament el mateix gest infinites vegades, diria que és un somriure espontani. A la festa, tothom continua bevent i xerrant com si no hagués de ploure aquesta nit. Pel passeig, encara hi ha gent que corre. De cop, ja lluny, s'agraeix el silenci brut de la ciutat.

Més continguts de