Publicitat
Publicitat

De festa: Els il·luminats que estalviaven en condons

Arribar al Luz de Gas i trobar-s'hi una gentada important a l'entrada és habitual, però en nits com aquesta fa alegria. La Fundació Lluita contra la Sida organitza el concert Donem la cara per la sida , una manera de recordar-nos a tots plegats que la malaltia existeix i que podem fer moltes coses per lluitar-hi. Fa dies que promocionen el concert des de les xarxes socials i alguns afortunats fins i tot han guanyat entrades de franc, tot i que la causa bé es val els 20 euros que costa entrar-hi.

Han de cantar Marujita , un grup que fa això tan de moda que anomenen "mestissatge", i Manel Fuentes amb la Vella Dixieland , que toquen versions de Springsteen . Mentre arriba l'hora del concert, se serveix cava de Torelló (potser per això Laporta no ha vingut) i uns entrepanets per fer coixí. El Luz de Gas ja té una decoració prou vermella, però avui fins i tot els instruments dels músics estan decorats d'aquest color.

A l'hora convinguda apareix Manel Fuentes a l'escenari i fa un petit discurs que no escolta gairebé ningú; dir als que han vingut que és important col·laborar en la lluita contra la sida és predicar als conversos. La gent xerra, menja, beu, fa fotos. A l'escenari apareix Marujita, que té una cantant enèrgica i riallera, amb accent andalús, que crida el públic perquè s'hi atansi. L'alcalde Trias s'ho mira de lluny, però a la segona cançó el grup ja té fans nous; a la tercera s'han acabat els entrepans i encara més gent s'acosta a ballar. Un dels entusiastes que xiula i pica de mans és Ricardo Bofill , que ha comprat una pila d'entrades per convidar els amics i s'ho està passant pipa.

També ha vingut amb els amics Aina Clotet , la poeta revelació de les pantalles catalanes, filla del president de la fundació i coautora del llibre Más vidas , una història sobre la malaltia. M'acosto a la taula on el venen i Xavi López , que treballa al departament de comunicació, m'explica els fronts oberts més candents. L'administració ha decidit tirar pel dret i imposar els genèrics a tots els malalts, encara que estiguessin prenent altres medicaments des de fa anys. Això pot semblar assenyat: si hi ha un genèric, per què cal pagar la marca? Però resulta que la composició no és la mateixa i el canvi de medicació suposa més efectes secundaris per als malalts i mutacions en el virus que el fan més resistent. Per si no n'hi hagués prou, s'ha retallat també el pressupost per al repartiment gratuït de preservatius als CAP. Segons expliquen les llevadores, moltes noies joves prefereixen la píndola de l'endemà, o fins i tot l'avortament, que els preservatius, perquè els surt "més barat". Jo em demano què se n'ha fet, de l'educació en salut sexual, i si és que també ha caigut del pressupost.

El concert continua, a l'escenari hi ha Manel Fuentes i la Vella Dixieland, que és molta Dixieland i fins i tot ha portat un piano de cua. Trien un repertori amb cançons esperançadores, però Fuentes ho aprofita per fer crítica social entre tema i tema; avui és el dia. En sortir, en Xavi em pica l'ullet: "Fot canya contra les retallades!" Però això són figues d'una altra columna, crec.

Més continguts de