Publicitat
Publicitat

Les 4 formes de discriminació dels musulmans, segons Amnistia Internacional

L'ONG critica especialment els posicionaments de Plataforma per Catalunya

Amnistia Internacional denuncia en un informe presentat aquest dimarts que els governs europeus no estan fent prou per combatre els prejudicis i estereotips negatius contra els musulmans, sinó que els toleren o potencien amb fins electorals. Uns prejudicis i estereotips que, assegura l'ONG, tenen com a conseqüència quatre grans formes de discriminació contra aquest col·lectiu:

Feina

L'informe assegura que en països com Bèlgica, França o Països Baixos es nega un lloc de treball a dones que porten indumentària religiosa. En alguns casos, no es queden sense la feina però sí que són apartades dels llocs de treball de cara al públic i relegades a altres tasques. Els responsables d'Amnistia Internacional reclamen que els governs impedeixin aquestes pràctiques.

Educació

La prohibició de portar peces de vestir que tapin la cara a les escoles suposa, segons Amnistia Internacional, una discriminació religiosa en l'accés a l'educació. L'ONG explica que, tot i que a l'Estat no hi ha restriccions generals, sí que hi ha hagut casos de discriminació a la Comunitat de Madrid i a Galícia, i demana que es tingui en compte l'interès superior de l'infant.

Indumentària

Les peces de vestir com el burca també generen conflictes fora de l'àmbit laboral o educatiu. L'informe reflecteix que almenys cinc ajuntaments catalans apliquen la prohibició de portar-lo a qualsevol edifici municipal, i que deu ajuntaments més han iniciat el procés per fer-ho. Segons Amnistia Internacional, això provoca que les dones musulmanes quedin excloses de la vida social.

Culte

Els entrebancs per obrir nous llocs de culte adequats al nombre de persones musulmanes és l'altra forma de discriminació molt present a Catalunya. Els autors de l'informe citen casos, com el de la ciutat de Badalona, on els musulmans es veuen obligats a resar a l'aire lliure perquè les sales d'oració són insuficients. Critiquen especialment els posicionaments de Plataforma per Catalunya.

Més continguts de