Publicitat
Publicitat

SOCIETAT

La fórmula per fer-ne cent

El nombre de centenaris es dobla en poc més d'una dècada

A ningú li agrada fer anys, però la Maria Antich, a més, esperava el seu aniversari amb "una mica de por". Cent anys no es fan cada dia i li feia mandra tot l'enrenou que li venia a sobre. Però ara que ha arribat, està encantada de ser el centre d'atenció de la jornada. "Els rams parlen per si sols. Cada flor diu un t'estimo". La Maria té raó. El menjador d'aquesta casa del centre de Vic que comparteix amb la seva filla Pilar és ple a vessar. Hi han vingut familiars, amics, dos alcaldes i no hi falta ni el bisbe. La Maria acaba de bufar les cent espelmes en companyia de dinou besnéts, catorze néts i sis dels seus vuit fills. Un va morir en néixer i fa només cinc mesos va enterrar l'hereu, que ha mort als 80 anys.

La Maria és un dels 1.205 centenaris que hi ha a Catalunya. La xifra gairebé s'ha doblat. El 1996 hi havia 501 persones de més de cent anys, el 2001 n'hi havia 662 i, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 2009 ja eren 1.205. Els avenços mèdics i la millora de la xarxa sanitària expliquen aquest augment. "Hi ha més centenaris perquè hi ha més vells, i aquestes persones, a més, s'han fet més visibles", explica Maria Pia Barenys, sociòloga especialitzada en vellesa.
Però quin és el secret per arribar als 100 anys? L'expert en genètica de la Universitat de Barcelona David Bueno ho resumeix així: "Uns bons gens, un estil de vida saludable i sort, molta sort". Es calcula que el 30% de la clau de la longevitat és genètica i la resta s'atribueix a factors ambientals, és a dir, alimentació i estil de vida. Tot i que aquests dos factors semblen determinants, s'ha obert la porta a investigacions per identificar gens relacionats amb la longevitat. El cas de la Maria, però, no s'explica pels gens, ja que els seus pares van morir joves i ella és la primera de la família –almenys que es recordi– que arriba als 100 anys. El seu secret, diu ella, és un altre. La seva vida no ha estat fàcil. Als dos anys es va quedar sense mare i als tretze se li va morir el pare. A ella i la seva germana les va criar un oncle capellà, mossèn Antich, amic de Pompeu Fabra, que és qui va inculcar a la Maria l'amor per la poesia i per la música, unes aficions que continua cultivant. També li va transmetre la fe. Això és, segons la Maria, el secret per haver arribat a centenària. "Crec molt en Déu i d'allà em ve tota l'ajuda", diu. Resa el rosari cada dia i també ho fa per encàrrec si algú l'hi demana.

Alimentació, esport i bon humor Però deixant de banda la intervenció divina, no hi ha una recepta màgica per arribar a ser centenari. No obstant, l'alimentació hi influeix, ja que la dieta ens pot protegir de malalties cardiovasculars, diabetis o càncer, que són la principal causa de mortalitat en les societats occidentals. Els experts creuen que una dieta baixa en calories pot allargar la vida. "No hi ha cap aliment dolent per si mateix, però s'han de menjar més certs aliments i menys d'altres", explica la nutricionista Maria Carme Vidal. Això vol dir més cereals, menys dolços i brioixeria, no abusar de la carn i menjar almenys cinc racions de fruita i verdura diàries. I queden totalment prohibits el tabac, l'alcohol i les drogues.

La Maria menja de tot, sobretot verdura i fruita, però també es permet algun pecat. Després de dinar beu un xarrup de moscatell i una presa de xocolata. I ara que té cent anys, no hi ha cap metge que s'atreveixi a prohibir-l'hi.

A tot això s'hi ha de sumar l'exercici físic moderat, perquè l'activitat intensa també pot passar factura. Amb l'ajuda de la seva filla, la Maria baixa i puja les escales cada dia per sortir al carrer a passejar. Ho té cronometrat: "Les baixo en tres minuts". I cada dia pedaleja a la bicicleta estàtica. "Quantes en faig?", pregunta a la seva filla. "430 pedalades, mare", li respon. "Déu-n'hi-do, eh!", diu, tota orgullosa. Té una bona salut. "Veig altres àvies i no em canviaria per cap", assegura aquesta dona de caràcter, que fins als 93 anys va viure sola. "No té cap mal, és vella i prou", diu una de les seves nétes. Aviat fer cent anys deixarà de ser excepcional.

L'augment de l'esperança de vida planteja, però, alguns reptes. Caldran més residències, serveis socials i de salut. Les pensions es cobraran durant més temps, però hi haurà menys gent contribuint-hi. I tan important com envellir és fer-ho amb qualitat. Per fer-se gran en bona forma els experts també recomanen prendre's la vida amb humor i amb optimisme, mantenir la curiositat, marcar-se reptes a curt termini i fer exercicis mentals. La Maria manté la màquina engreixada. Als 80 anys va fundar amb les seves amigues de Prats de Lluçanès, on va néixer, la coral La Revifalla, amb què anava de gira per la comarca. I des de fa més de 60 anys, cada 6 de desembre escriu una poesia. És una autora d'allò més prolífica, amb més d'un centenar de poesies escrites. Una habilitat que també ha heretat el seu fill. "En els cent anys que t'abillen, els teus ulls encara brillen", li recita just abans que la Maria bufi les espelmes del pastís. "El desig? Aquest secret me'l guardo per a mi".

Etiquetes

Més continguts de