Publicitat
Publicitat

DESCOBERTES MÈDIQUES

Investigadors catalans confirmen que la migranya té un caràcter genètic

No obstant això, són els factors ambientals els que la desencadenen i en determinen la freqüència

Investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del departament de Genètica de la Universitat de Barcelona (UB) han identificat quatre gens que predisposen a patir la migranya comuna. Aquesta troballa reforça el caràcter genètic dels episodis recurrents de mal de cap.

Encara que la feina, que publica avui la revista 'Nature Genetics', confirma la predisposició genètica a la migranya, són els factors ambientals els desencadenants de les crisis i els que en determinen la freqüència.

En el marc del Consorci Internacional de Genètica de les Cefalees (IHGC, sigles en anglès), els investigadors del VHIR i de la UB han analitzat més de 2.000 mostres d'entre les 5.000 procedents de pacients amb migranya i les 7.000 d'individus sans que s'han estudiat en total.

L'estudi, en el qual han participat també científics del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Estranyes (CIBERER), ha servit per identificar els gens MEF2 N DTA, TGFBR2, PHACTR1 i ASTN2 com a inductors de la migranya sense aura, la més comuna, segons informa el VHIR en un comunicat de premsa.

"Hem pogut començar a treballar en l'origen del problema i haurem de veure si totes les diferents variants d'aquests gens tenen o no una expressivitat funcional", ha explicat la responsable del grup de cefalea i dolor neurològic del VHIR, Patricia Pozo.

La troballa servirà per tenir més pistes de la fisiopatologia de la migranya, que contribuiran a complementar els estudis que també s'estan fent amb neuroimatge.

La migranya comuna (sense aura) és un tipus de mal de cap que afecta un 12 per cent de la població, majoritàriament dones, i que apareix de forma recurrent, a vegades associat a altres símptomes com nàusees, vòmits i hipersensibilitat a la llum o als sorolls.

Les persones que pateixen migranya amb aura, a més, pateixen símptomes neurològics transitoris com alteracions visuals, de sensibilitat, de mobilitat o de la parla.

Més continguts de