El Govern acusa l’Estat d’endarrerir l’estrena dels trens de la Pobla
Els combois tindran dos maquinistes, un de Renfe i un de FGC, per culpa de la burocràcia
BarcelonaEls nous trens de la línia Lleida-la Pobla de Segur ja poden traslladar passatgers. Ahir es va fer el viatge inaugural amb els nous combois adquirits a Suïssa, gairebé tres mesos després del previst, a causa de les traves burocràtiques que va posar l’Estat, que van obligar a posposar la inauguració, prevista per al 30 d’abril. Segons el Govern, cinc dies abans de la inauguració l’Advocacia de l’Estat va reclamar uns requisits d’homologació addicionals que van obligar a ajornar l’entrada en funcionament dels nous trens, malgrat que el procés d’adaptació ja s’havia posat en marxa al gener. L’arribada dels nous trens, que a partir d’avui traslladaran els primers viatgers, ha acabat amb la preocupació de la societat i dels representants locals.
El punt conflictiu per demanar aquests nous requisits d’homologació són només els 1,9 quilòmetres inicials del recorregut -la línia en té 88- que discorren per la ciutat de Lleida i que formen part de la xarxa ferroviària d’interès general. Tot i que la titularitat de la infraestructura ferroviària de la línia Lleida-la Pobla de Segur es va traspassar a la Generalitat l’any 2004, per circular per aquests quilòmetres inicials del recorregut fa falta el vistiplau de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària. Aquest punt es va mantenir a l’hora de fer el traspàs per raons pràctiques, ja que aquest traçat és el que dóna entrada a tots els trens a l’estació de Lleida. Tanmateix, el mateix decret del 2004 reconeix el dret de la Generalitat a utilitzar aquest tram per a les circulacions amb origen o destinació a la Pobla de Segur. A més, el decret reconeix que els trens i conductors de la Generalitat “estaran autoritzats per circular sobre el tram assenyalat”.
Tenint en compte la singularitat d’aquests 1,9 quilòmetres, al gener la Generalitat i Adif van començar el procés d’homologació dels nous trens comprats a la marca suïssa Stadler per uns 9,5 milions d’euros. L’homologació d’aquests combois és la primera que es feia a l’Estat, al marge dels trens operats per Renfe. Segons fonts pròximes a la negociació, l’Advocacia de l’Estat reclamava que els nous trens havien de passar totes les autoritzacions de la llei ferroviària espanyola. Es demanava, per exemple, que s’havien d’adaptar les tonalitats del xiulet, els colors de la senyalització dels lavabos dels trens i els adhesius per a persones amb mobilitat reduïda. A més, s’exigia que els nous trens circulessin amb un maquinista de Renfe i que acumulessin 5.000 quilòmetres de rodatge pel tram de només 1,9 quilòmetres. L’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària va atorgar la llicència a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) després de fer les adaptacions i haver acumulat només 250 quilòmetres pel tram que discorre per Lleida. Les mateixes fonts lamenten que l’Advocacia de l’Estat esperés a reclamar gairebé quatre mesos després que s’iniciessin les proves ordinàries a la línia i endarrerís així la seva entrada en servei, amb el perjudici consegüent sobre els usuaris.
Dos maquinistes
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que ahir va fer el viatge inaugural de la línia, va atribuir aquest retard en la posada en marxa dels nous trens a “una expressió burocràtica incomprensible” de l’administració general de l’Estat i va qualificar-ho d’“absurditat”. “Hi ha institucions que sempre intenten buscar solucions on hi ha problemes i altres institucions que, malauradament, sembla que busquin problemes allà on no n’hi ha”, va etzibar Rull, referint-se a la manera d’actuar de l’Advocacia de l’Estat. Rull tampoc va voler entrar a valorar públicament les declaracions de la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que va explicar a La Vanguardia que els trens encara no funcionaven perquè no eren “espanyols” i perquè havien de ser homologats. “Em reservo la meva valoració”, va dir Rull, que va fer referència al procés polític que viu Catalunya: “Hi ha institucions que volen trobar problemes a qualsevol cosa. Perquè això no passi, necessitem més autogovern”, va dir el conseller.
Rull va voler destacar la “bona predisposició” de la resta d’actors implicats en l’homologació, com Renfe, Adif i l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària. De fet, tot i haver rebut el vistiplau, durant els primers mesos es produirà una situació rocambolesca. Per circular pels 1,9 quilòmetres de via que discorren per Lleida, els trens de FGC seran conduïts per maquinistes de Renfe fins a Alcoletge, la primera parada després de la capital del Segrià. A partir d’allà un maquinista de FGC conduirà els trens fins a la Pobla de Segur. El departament de Territori i Sostenibilitat calcula que en uns dos mesos es normalitzarà la situació.
Una línia necessitada
El futur de la línia havia penjat d’un fil en els últims anys després que se suprimissin les freqüències de trens. Ara millorarà el servei pel que fa a la comoditat dels trens, la reducció del temps de trajecte i un augment de freqüències. Entre Lleida i la Pobla es passarà d’un a quatre trens per sentit al dia i de Lleida a Balaguer l’oferta passarà de quatre a deu expedicions per sentit. Els nous trens, que assoleixen velocitats comercials més competitives, també permetran reduir el temps del trajecte entre Lleida i la Pobla en uns 15 minuts. Els nous horaris han sigut dissenyats per facilitar els transbordaments amb els AVE a la ciutat de Lleida.
