Publicitat
Publicitat

Després d'un brillant concert al Festival de Peralada, el tenor va rebre un homenatge

La gran nit de Plácido Domingo

Dilluns va ser la gran nit de Plácido Domingo. Als 70 anys, el tenor i ara també baríton va oferir un recital de dues hores, va rebre la Medalla d'Honor del Festival i va ser homenatjat amb sopar de gala i pastís.

Amb 70 anys, 134 papers estrenats en 50 anys de carrera, 3.500 funcions i la més nombrosa discografia mai enregistrada per un tenor, Plácido Domingo es va presentar dilluns davant del públic de Peralada com el que és, el rei de l'òpera. És director d'orquestra -amb dos teatres operístics sota la seva batuta, el de Washington, que ara abandona després de 15 anys, i el de Los Angeles, en què segueix actiu-, alterna les tessitures de tenor i baríton, és fundador del concurs per a joves veus Operalia i impulsor de diferents iniciatives per promoure els joves cantants a tot el món -també acaba d'inaugurar el Centre de Perfeccionament Plácido Domingo a València-, i des de la setmana passada és president de la Indústria Discogràfica internacional. Un tòtem.

Dilluns, després de dues hores de concert i l'aplaudiment més llarg que es recorda, entre bravos i flors que volaven des del públic, un distès Plácido Domingo acollia tothom que el volia saludar entre bastidors: Carmen Mateu, presidenta del Festival; família vinguda de Mèxic, on va viure de petit; la família de Barcelona, d'on era natural el seu pare i on ell i la seva dona, Marta Ornelas, van viure amb els seus dos fills durant deu anys; el tenor Jaume Aragall, a qui Josep Carreras havia visitat a l'hotel després d'actuar al Cap Roig; Xavier Trias, i amics com Valentí Fuster i Joaquim Barraquer, entre d'altres. Va tenir temps per a tothom.

Era la 1 de la matinada. Després de rebre la Medalla d'Honor del Festival i deixar-se entrevistar i fotografiar, li van oferir un sopar de gala que, entre riures i anècdotes, va acabar amb l'entrada d'un pastís i els convidats cantant-li Las mañanitas del rey David , una serenata que es canta habitualment a Mèxic a les celebracions, va explicar ell mateix, per celebrar el seu 49 aniversari de casament. Els nuvis, com marca la tradició, van tallar el pastís. S'havien casat a Mèxic però la lluna de mel només va durar 4 dies. I és que la màxima de Plácido és: "Quan descanso se'm rovella la veu". Un cosí barceloní li va regalar un arbre genealògic de la seva branca catalana. "Veus? Aquesta és la tia Juanita, que té 91 anys i encara viu a Tordera, d'on era el meu avi. El besavi era d'Eivissa i va anar a viure a la Barceloneta, on va morir en un bombardeig. El meu pare també era de la Barceloneta...", resumia. "El 1944 vivíem a Mataró, jo tenia 3 anys".

A les 4 del matí, quan els cambrers havien marxat i els amics desfilaven, el tenor va fer una cosa que només fa un cop l'any, quan té 15 dies de descans. Va seure al jardí i es va fumar un puro.

Més continguts de