Publicitat
Publicitat

Un grapat de pols marciana

A La guerra dels mons, les màquines de guerra marcianes envaïen la Terra, obrint-se pas amb els seus temibles llançadors de raigs desintegradors. Vuitanta anys després, la situació s'ha invertit. Ara és una màquina terrestre la que està a punt d'emprendre un viatge cap a Mart. No és un artefacte bèl·lic, però com en aquell cas també va equipat amb un sistema de raigs làser, capaç de vaporitzar les roques que trobi en el recorregut. Es diu Curiosity i és un vehicle de sis rodes, del pes i mida d'un automòbil petit. Ni és de línies aerodinàmiques ni guanyarà cap premi de disseny però és el laboratori mòbil més complex que s'ha enviat mai a un altre planeta. El seu objectiu: decidir d'una vegada si Mart va tenir mai aigua abundant i un cert ambient favorable a la vida.

Un paracaigudes per aterrar

Les novetats d'aquesta missió comencen pel seu sorprenent sistema d'aterratge. Després de nou mesos de viatge, la sonda es capbussarà primer a l'atmosfera marciana (a 20.000 km/h) per perdre bona part de la seva velocitat, després s'obrirà un paracaigudes i, per fi, cap als 2 km d'altura i caient encara a 300 km/h, dispararà vuit motors coet de frenada. En menys de 40 segons, la velocitat de caiguda haurà baixat fins a 4 km/h, la d'una persona caminant. En aquest moment, es deixaran anar les subjeccions que mantenen el Curiosity unit al mòdul de descens i es desenrotllaran uns cables de niló que el deixaran penjant com en una grua, set metres per sota. Faltaran uns 20 metres de recorregut, és a dir, amb prou feines 12 segons.

Quan les rodes del Curiosity toquin terra, els cables que els sostenen es deixaran anar. Alliberat de gairebé una tona de pes, el mòdul de frenada, encara amb els seus motors en marxa, sortirà disparat cap amunt, per anar a estavellar-se a un parell de centenars de metres de distància. El vehicle, que haurà arribat a Mart amb les rodes ja desplegades i en posició de marxa, podrà començar a explorar el terreny gairebé immediatament. Si tot va bé, seran les tres de la tarda, hora local marciana.

Quin paisatge es trobarà? Un de molt més espectacular que les planes desèrtiques de missions anteriors. Aquesta vegada, el lloc d'aterratge està dins del cràter anomenat Gale, a pocs quilòmetres d'una muntanya de cinc quilòmetres d'altura. En realitat, més que una muntanya de roca és una pila de sediments i per això s'ha escollit aquest entre un centenar de llocs alternatius: els seus estrats ofereixen una veritable enciclopèdia que il·lustra els diferents episodis geològics de la història de Mart

La sonda es dirigirà cap a la falda de la muntanya. Pel camí anirà agafant mostres del sòl i analitzant-les en els dos laboratoris automàtics: l'un permetrà identificar minerals, l'altre, els elements químics que els componen. Algunes mostres s'han d'agafar del sòl o les roques, d'altres, trepanant uns quants centímetres de profunditat. Cada anàlisi requereix molt poca quantitat de material: la mida d'una aspirina reduïda a pols.

Com a les pel·lícules

Quan el Curiosityno pugui arribar a les roques utilitzarà un sistema d'anàlisi remota: llançar un feix de làser infraroig per vaporitzar una petita mostra de roca i analitzar el núvol de residus mitjançant una càmera. Són fogonades brevíssimes (cinc mil milionèsimes de segon) però molt intenses, ja que cadascuna concentra un milió de watts en una zona de la mida del cap d'una agulla. Els espectròmetres a bord del vehicle s'encarreguen d'analitzar la brillantor d'aquest diminut punt de llum per detectar la seva composició, element per element.

La missió del Curiosity no és trobar traces de vida a Mart, sinó reconstruir la seva història geològica per saber si en algun moment la seva composició va ser compatible amb la presència de vida. Per això tractarà de detectar la presència de sulfats i argiles, minerals que es van formar en ambients humits. Potser en el passat remot, el cràter Galle va ser un llac o fins i tot el fons d'un oceà. I també buscarà traces de compostos orgànics. Els analitzadors que porta (cromatògrafs, espectròmetres de massa i analitzadors de difracció de raigs X, entre d'altres) poden detectar concentracions d'una part per mil milions: seria com descobrir una gota de vi dissolta en un jacuzzi ple d'aigua.

La zona d'aterratge és plena d'objectius interessants: el fons del cràter sembla una plana al·luvial, es veuen petits canons potser excavats per aigua lliure i, sobretot, la muntanya central, que sembla el resultats de successius dipòsits de capes i més capes de mineral. Els estrats de la seva base potser es remunten a 3.800 milions d'anys enrere, fins a l'època de la formació del cràter. Aquí és on s'espera trobar capes d'argiles, indicatives de la presència d'aigua. Després, a mesura que es va ascendint, poden veure's capes i més capes cada vegada més joves.

Alimentació nuclear

Un dels inconvenients que van patir els robots enviats abans a Mart era l'acumulació de pols sobre els panells solars que els alimentaven, la qual cosa minvava la producció d'energia elèctrica. El Curiosity no tindrà aquest problema: està alimentat per un petit generador nuclear, que li garanteix almenys un any de funcionament. A més, amb aquest subministrament d'energia gairebé il·limitat, podrà encarar les nits i els hiverns marcians sense problemes de calefacció. En contrast, tant l'Spirit com l'Opportunityes veien obligats a hivernar per poder anar recarregant les bateries.

El pal que sosté les càmeres de televisió s'eleva uns dos metres des del terra, de manera que el punt de vista seria semblant al d'un astronauta de peu. En aquest pal, a mitjana altura, hi van instal·lats els sensors meteorològics que informaran sobre temperatura, direcció del vent, humitat relativa i intensitat de la radiació ultraviolada.

Aquest paquet d'instruments ha estat subministrat pel Centre d'Astrobiologia de Madrid (excepte el sensor de pressió, finlandès). És la primera vegada que una sonda podrà caracteritzar tota la gamma de radiació ultraviolada que incideix sobre el sòl marcià. Aquestes dades més les de pressió i temperatura hauran d'ajudar a refinar models meteorològics que s'estan elaborant per a aquest planeta. Encara que l'ambient a Mart és terriblement sec, els mesuradors d'humitat i temperatura poden facilitar dades per decidir si aquest ambient podria allotjar vida microbiana o, almenys, la va poder allotjar en un passat remot. I fins a quin punt la radiació ultraviolada seria letal per a aquests organismes.

Totes aquestes investigacions es començaran a fer l'agost de l'any vinent, quan el Curiosity arribi a Mart. Però, llavors, és possible que un altre robot se li hagi avançat en algun descobriment. És l'Opportunity, que va arribar a Mart el gener del 2004 i ja n'ha recorregut més de 35 quilòmetres. Ara és a la vora d'un gran cràter anomenat Endeavour, les roques del qual semblen del tipus sedimentari que també anirà a buscar el Curiosity. Serem testimonis d'una curiosa cursa entre dos robots, a cent milions de quilòmetres de la Terra.


Més continguts de