Fa un any i mig que la Maria Victòria va perdre el seu marit, en Jesús. Va morir a l'estiu, als 61 anys, a causa d'un càncer de pàncrees. "Quan li van diagnosticar li donaven menys de mig any de vida i al final va viure dos anys i mig -explica la Maria Victòria-. Durant un temps, vam aconseguir frenar-lo. Però en Jesús em deia: «Vicky, tan sols hem guanyat una batalleta, la guerra ja sabem qui la guanyarà i hem d'estar preparats»".
En Jesús va voler saber des del primer dia quin era el pronòstic de la seva malaltia. De seguida va començar a arreglar coses. Primer, les pràctiques. Va tancar el negoci: un celler de vins i delicatessen a Sitges. Va arreglar tots els papers per deixar-ho tot a punt per a la seva dona i els seus dos fills. I es va dedicar a viure la vida dia a dia. A gaudir de les petites coses. "Cada dia ens aixecàvem i segons com es trobés anàvem al Garraf, al Montseny o a Sitges. Deia: «Ara farem el que ens vingui de gust»". Va seguir el seu camí tal com era, fort i decidit. La Victòria, però, també recorda els moments dolents: "Els solucionàvem plorant junts, parlant i sortint a passejar". En Jesús va estar acompanyat de la família. Va poder compartir més temps amb el seu fill, ja que l'empresa el va deixar treballar des de casa tres dies per setmana.
La Vicky recorda quan a mitjans de juliol, el final de la guerra s'apropava. En Jesús va ingressar a la unitat de pal·liatius de l'ICO. Dos dies abans de morir, li va demanar un mirall per mirar-se. Es va recolzar a la paret, va abaixar el cap i va cridar molt i molt fort. Se li va abraçar, es va acomiadar d'ella i dels seus fills, i va demanar sedants.
Dies abans del seu ingrés, va escriure la carta que volia que es llegís al seu enterrament: "Avui és el meu dia. No deixaré que parleu de mi. Sóc jo qui vol dir-vos coses que he estat pensant últimament... Quan veus que la teva vida s'escapa, dónes voltes a moltes coses, però el més essencial són les persones que t'envolten i és tan normal que un no se n'adona del valor que tenen".
Últimes voluntats
En Jesús continua la carta amb abraçades i agraïments per a la Vicky, els seus dos fills, el Daniel i la Xantal, i molts altres familiars i amics. Demana als amics dels seus fills que els cuidin. La Vicky encara segueix en tractament psicològic. Creu, però, que el seu marit va morir en pau.
