Els humans s'assemblen més als goril·les del que es creia

BarcelonaL'home i el goril·la comparteixen molts més gens dels que es creia, segons revela la seqüenciació i anàlisi del genoma complet del goril·la, que aquest dijous publicarà la revista 'Nature'. Dos investigadors catalans de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPFCSIC), Tomàs Marquès-Bonet i Javier Prado, han col·laborat en aquest estudi internacional, que ajudarà a comprendre els mecanismes de l'evolució humana i l'origen de moltes malalties úniques de l'espècie humana. Fins ara es creia que els humans compartien més particularitats amb els ximpanzés. Els investigadors catalans han contribuït a desxifrar el genoma del goril·la, el simi viu més proper als humans i als ximpanzés, amb qui va compartir un avantpassat comú fa uns vuit milions d'anys.

Aquest estudi és fruit de la col·laboració de més de vint laboratoris de set països, coordinats per Aylwyn Scally i Richard Durbin, del Welcome Trust Institute (Regne Unit). L'aportació catalana al treball ha estat coordinada pel doctor Tomàs Marquès-Bonet, investigador ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) i cap del grup de Genòmica de Primats de l'IBE.

La seqüenciació i anàlisi del genoma complet del goril·la se suma a la dels genomes humà, el del ximpanzé i el de l'orangutan, seqüenciats anteriorment. Utilitzant tècniques genòmiques per comparar les quatre espècies, s'obté una visió més precisa del procés evolutiu que va donar lloc a l'aparició de

l'ésser humà.

Al seu torn, es disposarà d'un important recurs per a l'estudi de la biologia humana, així com per a la biologia i la preservació dels goril·les. Després de comparar milers de gens compartits entre els grans simis, aquest estudi suggereix que grups de gens relacionats amb la percepció auditiva i el desenvolupament cerebral es troben entre els que més ràpid han canviat en el llinatge del goril·la i dels humans.

Això suggeriria que certes particularitats, generalment associades a la condició humana, com l'evolució dels gens auditius associats amb el llenguatge, no serien exclusius de l'espècie humana i estarien compartits amb els goril·les.

D'altra banda, i de manera sorprenent, la comparació genètica d'aquests genomes ha confirmat que, a nivell general, el genoma humà és més semblant al genoma del ximpanzé, però que en gairebé un terç del genoma humà, aquesta relació es trenca i és el goril·la el més proper evolutivament a l'humà, o el ximpanzé el més proper al goril·la.

"Aquesta visió és nova perquè trenca amb la visió evolutiva clàssica que teníem fins ara, segons la qual humans i ximpanzés compartien més variants genètiques en tot el genoma, i ens ho permet quantificar per primera vegada", opina l'investigador Javier Prado.

"El coneixement de l'evolució d'aquest genoma ens ajuda a entendre processos bàsics del seu comportament i dels processos d'especiació que van donar lloc a la nostra espècie. Aquests coneixements bàsics de com funciona un genoma, després poden ser traslladats a malalties que encara no entenem", comenta Tomàs Marquès-Bonet, coautor de l'article.

Els goril·les han sobreviscut fins avui només en alguna població aïllada als boscos equatorials de l'Àfrica central i estan en perill d'extinció. Estan greument amenaçats i el seu nombre disminueix de manera dramàtica. Els estudis amb primats no només informen sobre l'evolució humana, sinó que també posen de relleu la importància de protegir i conservar tota la diversitat d'aquestes espècies animals.