Som idèntics en 97% i, tot i així, molt diferents

Barcelona.Es diu Susie i és pèl-roja. Darrerament ha estat el centre d'atenció d'un consorci internacional de científics d'Europa i dels Estats Units no pels seus atributs físics sinó pel seu interior: concretament, per la seva genètica. La Susie és una orangutan femella de Sumatra i avui tenim la seqüència del seu genoma -i la de deu orangutans més.

Un treball de tres anys liderat per científics de la Washington University de Saint Louis (Estats Units) ha culminat en l'article publicat avui a la revista Nature , en què han participat científics catalans.

Esperances de conservació

Des d'un punt de vista conservacionista, disposar del genoma serà vital per salvar les dues espècies d'orangutans: la de Sumatra i la de Borneo, totes dues en perill. "El criteri que s'ha de tenir per fer un pla de conservació és genètic", diu Marquès-Bonet. Els investigadors han descobert que l'espècie de Sumatra està en més bon estat que la de Borneo, malgrat que la primera té menys individus que la segona.

En la de Borneo, els individus són genèticament més iguals entre ells, i això els fa més difícil adaptar-se a canvis en l'entorn que si tinguessin més diversitat genètica i, per tant, més dèbils com a espècie. Aquesta informació pot ser clau a l'hora de pensar estratègies de repoblació, prioritzant algunes poblacions amb més varietat genètica. El projecte de seqüenciació d'un genoma, al qual es destinen molt de temps i milions , sempre té motius més egoistes al darrere, amb paraules d'Arcadi Navarro, professor de recerca a l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) i coordinador de l'aportació espanyola.

"En el fons intentem entendre el genoma humà, perquè l'hem seqüenciat però encara no l'entenem tot", diu Tomàs Marquès-Bonet, cap de grup de genòmica de primats al mateix institut i també participant.

Claus de la nostra evolució

Una de les millors eines per entendre la nostra pròpia genètica és la comparativa amb la d'altres espècies. Fins ara, s'havia fet amb el ximpanzé, un altre gran simi i el primat més proper a nosaltres -ens en vam separar fa uns 6 milions d'anys-, i el macaco, el primat més allunyat -fa uns 30 milions d'anys que ens vam diferenciar-. "El ximpanzé ens és tan proper que la comparació permetia distingir el que és pròpiament humà del que és del ximpanzé", diu Marquès-Bonet. En canvi, "comparant-nos amb el macaco buscàvem els processos més bàsics".

L'orangutan és al punt mig, ja que fa 14 milions d'anys que ens en vam diferenciar. Dels fragments del genoma que són compartits, tenim un 97% d'identitat, cosa que el fa el gran simi més allunyat de nosaltres (amb el ximpanzé hi compartim el 99%). Això permet veure diferències en l'ADN que no es veien amb el ximpanzé: "Hi ha diferències crucials per a l'evolució dels humans que van aparèixer abans de la separació dels ximpanzés", explica Navarro.

Un genoma ple de sorpreses

"A poc a poc anem completant la pintura evolutiva de la nostra espècie", afegeix. Això tindrà aplicacions en l'estudi dels gens de malalties, ja que obrirà portes als investigadors per buscar què és exclusivament humà i què no ho és. Portes que s'obriran encara més quan, aquest 2011, es publiquin les seqüències dels genomes del goril·la i del bonobo.

L'ADN no és fix, els cromosomes que el formen canvien d'orientació i de lloc, i això passa constantment en els tres genomes de primats que es coneixien fins ara. El de l'orangutan, contràriament al que esperaven els científics, és molt més lent: té un ADN més estable, "i això en si és espectacular", opina Tomàs Marquès-Bonet.

Es podrà estudiar, doncs, com s'organitzen en l'orangutan -en comparació amb l'home- els gens de malalties amb molts canvis cromosòmics, com el càncer.