Catalunya perd el 0,5% de la població estrangera
Les comarques més afectades són el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el Montsià
BarcelonaCatalunya ha perdut un 0,5% de la població estrangera, d'acord amb les dades facilitades pel padró municipal d'habitants de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Així, a data 1 de gener del 2016, 1.023.398 persones de nacionalitat estrangera vivien a Catalunya, una xifra que suposa el 13,6% de la població total.
Les variacions en el nombre d'estrangers es veuen afectades pel procés de naturalització d'aquesta població, d'acord amb fonts de l'Idescat. Tot i que en la majoria del territori ha caigut la xifra, en 6 comarques i a l'Aran ha augmentat. Les comarques que han perdut més població són el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, a Lleida, i el Montsià a Tarragona, amb una disminució del voltant del 7%.
Tal com va explicar el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, recentment la crisi econòmica i l'atur a Catalunya han reduït el nombre de sol·licituds d'arrelament social i també de reagrupaments familiars. De fet, l'any passat el nombre d'estrangers que van sol·licitar l'arrelament va ser un 19,7% inferior a la xifra del 2015. En el cas del reagrupament, el descens va ser de prop d'un 6%, segons Amorós.
Les dades de l'Idescat situen els marroquins com la nacionalitat estrangera més nombrosa en 26 comarques, mentre que la romanesa ho és en 10 i a l'Aran; a Barcelona la més nombrosa és la pakistanesa, l'índia ho és a la Garrotxa (Girona), la maliana al Moianès i la portuguesa a l'Alt Urgell (Lleida), mentre que a la Cerdanya (Lleida i Girona) ho és la boliviana.
