Publicitat
Publicitat

LES CONSEQÜÈNCIES DEL FOC

Veïns afectats pels incendis del País Valencià transmeten a l'ARA el seu malestar per la devastació del territori i la gestió erràtica de la Generalitat

La indignació fa pudor de fusta cremada

Alguns veïns dels pobles cremats a València senten que se'ls va abandonar per prioritzar salvar el Parc Natural de la Calderona. Altres parlen de gestió erràtica i, fins i tot, d'interessos ocults. Tots estan desolats.

Els incendis que han cremat gairebé 50.000 hectàrees de bosc i muntanya al País Valencià estan en l'última fase d'extinció. Ara que el foc s'apaga, queda al descobert el desastre natural a Cortes de Pallars i Andilla. Sis comarques valencianes i 22 municipis afectats pel foc, un mort, dos ferits i centenars d'històries personals dels que han vist les flames de prop és el balanç dels pitjors incendis que ha viscut el país en els últims 20 anys.

1. FRANCISCO MORENO

Veí de la localitat d’Osset, una de les més afectades pels focs d’Andilla.

És migdia i els petits carrers d'Osset encara fan olor de fusta cremada. Han passat dies d'ençà que es va permetre als desallotjats tornar a casa seva. Un cotxe arriba al poble, els ocupants en baixen, veuen l'estat de casa seva i els seus camps, i marxen amb la certesa que el que havien vist per la televisió no era un somni. En aquesta localitat dependent d'Andilla només hi viuen unes quantes famílies durant tot l'any i creuar-se amb algú pels carrers és gairebé impossible. Francisco Moreno parla amb tres persones més dels efectes del foc. Tots tenen la seva opinió, però un pensament és comú a tots: Osset és el terme municipal més afectat per l'incendi d'Andilla. El Francisco opina que la culpa del fet que les flames arribessin a voltar el poble va ser dels responsables de la coordinació de les tasques d'extinció. "Si algun dels mitjans que se'n van anar a la serra Calderona s'hagués quedat aquí, no s'hauria cremat tot", afegeix.

Tots els habitants de la comarca dels Serrans tenen la sensació que es va prioritzar salvar el Parc Natural de la Calderona "mentre es deixaven cremar els seus pobles". Revelador i colpidor és el testimoni d'una de les habitants de tot l'any: "Mentre visqui, no oblidaré el nom de la Calderona", afirma amb la ràbia continguda de qui se sent abandonat. No vol donar el seu nom ni que se la fotografiï. Diu que va sortir a la televisió fa uns dies i des de llavors no ha deixat de rebre crítiques.

Francisco Moreno ha perdut els camps d'oliveres i ametllers que tenia. Les flames els han arrasat. No té ni una mala paraula per als bombers i brigadistes "que s'han jugat la vida" per defensar les seves cases, però sí per a qui ha dirigit l'operació. "Les decisions que es van prendre per combatre el foc havien d'haver estat acordades des del terreny i no des d'un centre de comandament mirant un mapa", diu. També creu que hi haurien hagut de col·laborar els veïns que així ho haguessin decidit. "Hi ha bombers que venien de Saragossa i no coneixien el terreny; si hi hagués hagut gent del poble treballant amb ells, els haurien pogut dit com es comportaria el foc i per on podien atacar-lo", diu. Però no només no van deixar que els ajudessin sinó que, explica el Francisco, "els joves que van intentar fer un tallafoc perquè les flames no arribessin al poble van ser arrestats per la Guàrdia Civil".

2. EDUARDO SALVADOR

Exbrigadista de la zona. La seva família és d’Osset i la seva dona d’Altura.

Passades les dues de la tarda un altre cotxe arriba a Osset. El seu conductor en baixa, fa un gir complet sobre si mateix i la desolació s'apodera del seu rostre. Eduardo Salvador acaba de sortir de treballar i ha anat fins al poble dels seus pares per certificar la devastació de les muntanyes que tants cops ha trepitjat. Treu el mòbil i fa fotos indiscriminadament. Qualsevol lloc que fotografia té el mateix aspecte: el negre de la cendra ha substituït la vida dels boscos que tenyien de verd els voltants.

Els sentiments no triguen a aparèixer: "Mira, tinc la pell de gallina". La família de l'Eduardo és d'Osset i la seva dona d'Altura. Per les dues parts li toca directament el desastre. Encara no ha vist com han quedat els seus camps, però els augura la mateixa sort. Li ve al cap el seu avi, ja mort, que l'any 1997 "ja deia que qualsevol dia tot es cremaria".

Per a l'Eduardo és fonamental que hi hagi efectius que netegin durant l'hivern la muntanya, però també creu que la tasca que abans feien els veïns d'aquests pobles, i que ara no poden fer per les restriccions legals, ajudava a prevenir aquest tipus de catàstrofes. "Ara si vas a agafar llenya et multen, i si els habitants de tots els pobles poguessin recollir-la, faria que un incendi fos més difícil de propagar", afegeix.

La seva no és una veu qualsevol. Va treballar com a brigadista forestal fa anys i recorda que llavors es destinaven molts més mitjans a combatre el foc. "D'acord que ara estem en crisi, però retallar aquí no té sentit; el sou d'un brigadista és de 800 o 900 euros, ja veus l'estalvi", exclama. "Per estalviar, ja veurem si torno a veure aquestes muntanyes com estaven fa una setmana", apunta. Eduardo té 42 anys i les previsions parlen d'almenys 50 anys per recuperar la massa forestal cremada.

"No dono tota la responsabilitat als polítics, però sí moltíssima; fa uns anys hi havia una brigada a Andilla, ara no, la van eliminar; en els mesos d'estiu es reforçava amb una altra brigada i en total 24 persones hi treballaven, unes es dedicaven a netejar el bosc i altres a vigilar que no s'originés un foc; el resultat, zero hectàrees cremades en ni se sap els anys; ara es retalla en prevenció i el resultat és aquest", relata.

3. IVÁN AJADO

Caçador de la zona i propietari de terrenys a la Pobleta.

Uns set quilòmetres abans d'arribar al poble d'Andilla emergeix del fons de la vall el poblet d'Artaix. Com la majoria de nuclis de població dependents d'Andilla, no hi resideixen més que un parell de famílies grans. Iván Ajado és l'única persona que en aquest moment és al poble. És operari d'una companyia elèctrica i ha vingut a reparar l'estesa elèctrica, però coneix bé aquestes muntanyes perquè el seu pare té terrenys en la veïna la Pobleta. No entén com un foc que "podria haver-se controlat amb molt pocs mitjans" es va propagar així. "Com pot ser que el foc arribés a Begís, a Castelló i no a Calderona? Tots els mitjans se'n van anar cap allà perquè és un parc natural; i els pobles d'aquí què? Són menys?", es pregunta.

Un canvi de llei l'any passat que permet construir en sòl cremat alimenta les seves teories sobre la possibilitat que hi hagi interessos creats. No és l'únic que a la comarca parla del benefici que aquest incendi podria reportar a alguns empresaris. L'Iván assenyala que pot haver-hi interessos d'empreses especialitzades en biomassa o del sector ceràmic. Les muntanyes de la comarca dels Serrans són de caolí, el principal mineral utilitzat a la ceràmica.

"Mira com els molins, que són de gent important, no es van cremar; de seguida van anar allí i van fer un tallafoc", relata, i assenyala un parc eòlic proper. "S'ha cremat el que els ha interessat", afegeix, i adverteix: "No m'agradaria assabentar-me que algun polític o empresari té una empresa de biomassa".

IVÁN AJADO

Més continguts de