Els 'indignats' revaliden la seva força al carrer

BARCELONAMilers de persones, molt més diversificades en col·lectius temàtics i coordinats que ara fa un any, quan va arrencar el moviment 15-M, van exhibir ahir al carrer una força imprevista per tots els que van assegurar que els indignats serien flor d'un dia. Ahir amb la manifestació de Barcelona com a exemple més notable -també n'hi va haver a Londres, Roma o Lisboa-, els ciutadans més crítics amb la situació de retallades socials van llançar-se al carrer i van aconseguir la foto fixa d'una manifestació global i gegant. A la capital catalana la marxa va sortir de plaça de Catalunya i va allargar la seva capçalera fins a l'avinguda Diagonal amb passeig de Gràcia quan els últims participants encara enfilaven el carrer Balmes cap amunt. Tant se val les xifres, hi havia molta gent, molta més que en aquell llunyà 15-M en el qual els organitzadors van comptabilitzar 15.000 persones (6.000 segons la Guàrdia Urbana). Ahir Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana van comptar-ne 45.000, els organitzadors 200.000.

Un any de maduresa

La manifestació ofereix una imatge d'organització col·lectiva

Quan la manifestació estava a punt d'arrencar, cap a les sis de la tarda a la plaça de Catalunya, no hi havia més de 3.000 persones. Però les columnes que arribaven del territori i dels barris de la ciutat (Sant Andreu, Sarrià, Gràcia, Sants), i que havien organitzat activitats prèvies durant tot el dia, van fer "el cop de puny sobre la taula" que demanava un manifestant amb megàfon. L'eufòria s'encomanava i es feia visible el caràcter reivindicatiu i alhora festiu dels concentrats en una marea cada cop més groga, gràcies a la presència de samarretes commemoratives del #12m15m i dels col·lectius de suport a l'escola bressol pública.

No hi va haver durant les tres hores que va durar la manifestació cap moment crític i només van ressonar els xiulets de manera eixordadora davant de la Diputació de Barcelona, últimament sota sospita, i sobretot davant la borsa -símbol de la mala situació econòmica general- on es van repetir a més els crits de "Laura, llibertat", en suport a la dirigent del sindicat CGT empresonada per incidents anteriors. Només a l'arribada a plaça de Catalunya, en una marxa en què havien estat absents les banderes -llevat d'alguna de republicana espanyola-, una vintena de persones es van enganxar amb un manifestant que intentava treure una bandera espanyola de la motxilla. Algunes persones van titllar-lo de "monàrquic".

Menys pressió policial

Un desplegament de seguretat menys dur evita brots violents

Hi havia molta presència policial a la manifestació, però es feia notar molt menys que en anteriors ocasions. El departament d'Interior no va utilitzar ni de bon tros tots els efectius antiavalots de què disposa i la presència uniformada es va reduir sobretot a la seu de la Diputació de Barcelona i a la borsa, mentre que els agents de paisà dels Mossos d'Esquadra van passar més desapercebuts, sense braçalets que els identifiquessin, com havia passat a la manifestació de l'1 de maig. Com a rèplica, alguns manifestants van recórrer a la ironia per posar-se braçalets en què es llegia "Persona", altres portaven adhesius amb el lema "Ciutadà pacífic" i encara uns tercers, els reflectants, van vestir-se de cap a peus amb vestits basats en el color del paper d'alumini per repel·lir qualsevol acusació de violents.

Esperit 'do it yourself'

Els lemes i les plataformes es fan intergeneracionals i són el futur

Aquest esperit do it yourself [fes-ho tu mateix] que s'ha vist en totes les concentracions des del 15 de maig del 2011 es va confirmar ahir com a punta de llança de creixement dels indignats . En un any s'han consolidat les plataformes contra els desnonaments, contra el tancament de serveis al centres d'atenció primària (CAP) i contra la privatització de la gestió en l'educació pública, però ahir la diversificació va seguir endavant amb nous lemes com "El poble som la solució" o " Sí se puede ", d'aires més llatinoamericans. Una altra constatació és l'esperit cada cop més intergeneracional del moviment: ahir a la borsa els iaioflautes , els indignats més veterans, van fer un cordó de seguretat mentre els manifestants més eixelebrats s'esbravaven amb crits contra els antiavalots dels Mossos. Tampoc era estrany veure famílies senceres amb les pancartes fetes a casa. Però els timbals i els grans hits musicals de Manu Chao i Bob Marley segueixen sense tenir rival encara en l'ambient indignat .

Plaça de Catalunya, de nou

Una concentració que es repetirà almenys fins dimarts que ve

Els indignats han engegat en dissabte la celebració de l'aniversari del moviment, que dimarts que ve farà un any exacte, potser preveient que entre setmana no aconseguirien fer sortir al carrer tanta gent com ahir. En qualsevol cas, la plaça de Catalunya torna a ser l'escenari d'assemblees des d'ahir al vespre. I a l'èxit de la repetició d'aquesta imatge, que fa un any va donar la fer al món, també hi ha contribuït la certa permissivitat institucional. L'Ajuntament de Barcelona ha assegurat que no farà desallotjar la plaça si els indignats hi acampen. Ahir a la tarda era ben visible algun element sedentari, com una cuina. Les bones temperatures de les últimes hores han afavorit que un bon grapat de persones hi passin les pròximes nits, almenys fins dimarts que ve, per reviure i renovar l'esperit assembleari de la protesta. La decisió de marxar es votarà en assemblea.

"Hem d'accelerar el ritme"

El debat es concentra en sis fronts i demana més concrecions

Els indignats són conscients que si no afluixen, tenint en compte que la situació econòmica no està millorant i encara pot empitjorar, el temps pot anar a favor seu. Per això ahir, en la lectura del manifest amb què es va tancar la manifestació i va començar l'assemblea a la plaça de Catalunya, els organitzadors van advertir que, un any després d'aquella sacsejada col·lectiva, han "d'accelerar el ritme". "Tornem a la plaça i no per celebrar-hi res", apuntaven les primeres frases del manifest. Som aquí per reapropiar-nos de les nostres vides", continuava el text. A partir d'ara, els indignats treballaran en sis fronts: habitatge, ensenyament, sanitat i protecció social de qualitat, repartiment equitatiu del treball, auditoria ciutadana sobre el deute públic (seguint el model d'Islàndia), renda bàsica universal i mesures a prendre contra la criminalització de la protesta. Però els pròxims dies no serà tot tan festiu: el grup educatiu dels indignats ja ha convocat dimarts que ve un dinar davant de la seu del PP a Barcelona.