Publicitat
Publicitat

"És injust fer pagar per un servei imprescindible"

Encarna Jodar té 47 anys i en fa un que tres cops per setmana ha de fer diàlisi ja que els ronyons fa dos anys que li van deixar de funcionar. Mentre no arriba el trasplantament de ronyó, l'hemodiàlisi és imprescindible per continuar amb vida.

El tractament ha capgirat el seu dia a dia. Ha hagut de deixar la feina de documentalista perquè és incompatible amb l'horari del tractament. "Hi vaig dilluns, dimecres i divendres de 7 a 12 del matí i l'empresa em va demanar recuperar les hores, però no és possible perquè llavors és incompatible amb la vida familiar", explica aquesta mare de dos fills. Tres dies a la setmana, una ambulància col·lectiva la recull a casa a les 6.30 hores i després de recollir set pacients més, arriben al centre de diàlisi, on s'estarà quatre hores més. Una estona que aprofita per llegir. A la sortida és quan més agraeix l'ambulància. "El 95% dels pacients sortim cansats, amb la tensió baixa, malestar general i inestabilitat de moviments, i necessitem que ens portin a casa", explica Gómez.

És per això que troba "injust" pagar per un servei que considera "absolutament necessari". "No anem a fer diàlisi per gust i aquest servei ens facilita molt la vida", hi afegeix. Encarna Gómez lamenta que les retallades en sanitat es facin "en qüestions tan importants com el transport col·lectiu".

Més continguts de