Publicitat
Publicitat

La intel·ligència dels fongs

La majoria dels extraterrestres sortits de Hollywood no semblen gens extraterrestres. Poden tenir els ulls de la mida d'una pizza familiar, poden tenir unes antenes com les d'un escarabat gegant, però les seves peculiaritats estan dintre un marc conegut i humanitzat. Qui vulgui veure formes de vida que realment semblin d'un altre món és millor que vagi al bosc més proper que no a un cinema multisales. Al bosc hi viuen unes criatures de molta antiguitat, profundament estranyes i que tenen un comportament complex. Són els fongs mucilaginosos.

Pertanyen al llinatge de les amebes que habiten el sòl. Durant una part de la seva vida són éssers unicel·lulars ordinaris; però poden créixer fins a assolir proporcions fabuloses. Algunes espècies s'apleguen per milers i formen cossos multicel·lulars capaços de reptar; d'altres formen xarxes. Fa segles que es parla dels fongs mucilaginosos; però tot just ara els científics comencen a entendre'ls. Els experiments de laboratori mostren que algunes espècies desenvolupen un complex sistema de senyals en una coreografia que fa que 20.000 individus s'apleguin i formin un sol cos.

Amb ulls de matemàtic

Les xarxes formades per algunes espècies proporcionen a alguns científics pistes per resoldre problemes matemàtics difícils. L'investigador de la Universitat de l'Oest d'Anglaterra Andrew Adamatzky observa els fongs mucilaginosos des del 2006, perquè en els seus patrons de creixement hi busca inspiració per al disseny de programari informàtic. Un dels seus passatemps preferits consisteix a desafiar-los a construir xarxes de carreteres. L'any 2010 va situar un fong mucilaginós enmig d'un mapa d'Espanya i Portugal, on havien posat trossos d'aliment sobre les principals ciutats. El fong mucilaginós va desenvolupar una xarxa de tentacles pràcticament idèntica a la xarxa real de carreteres de la península Ibèrica. "Si hi hagués països que comencessin de zero a construir autopistes, jo els recomanaria seguir les rutes del fong mucilaginós", afirma Adamatzky.

Des dels orígens

Malgrat el nom, els fongs mucilaginosos no tenen res a veure amb el florit del pa o amb els fongs de les parets amb humitat. Pertanyen a un llinatge que va evolucionar a partir de les amebes del sòl. Analitzant l'ADN de diferents espècies, els investigadors estan reconstruint la seva història evolutiva, que arriba fins a mil milions d'anys enrere. El fet que tots els que es coneixen siguin terrestres suggereix que van ser pioners, que van arribar centenars de milions d'anys abans que els animals i les plantes. "Deuen haver incidit fortament en el desenvolupament del sòl sobre la Terra", diu Sandra Baldauf, una biòlog sueca que analitza l'ADN d'espècies descobertes per l'Eumycetozoan Project.

Un exemple de cooperació

Els fongs mucilaginosos van adquirir anomenada científica per primera vegada a mitjans del segle XX, arran dels treballs del biòleg de Princeton John Tyler Bonner. Bonner va conèixer l'existència del Dictyostelium discoides , una espècie que creix a l'Amèrica del Nord i que adquireix forma de llimac. Va començar a cultivar-lo al laboratori, i l'estudiava per la seva analogia amb els embrions dels animals. Avui dia ja no pensen en el Dictyostelium discoides com en un embrió: és com una societat d'amebes que s'apleguen per una causa comuna, per la qual algunes se sacrifiquen.

Quan falten els nutrients, aquests organismes responen aplegant-se per milers en una massa que pren forma allargassada, com un llimac d'un mil·límetre de longitud aproximadament, i s'arrossega cap a la llum com un cuc. Quan assoleix la superfície del sòl, aquest agregat experimenta una nova transformació: la majoria de les cèl·lules es converteixen en una tija, mentre altres s'arrosseguen cap amunt i formen una bola d'espores enganxosa. Aquestes boles queden enganxades a les potes dels animals i viatgen fins a un altre lloc. Aproximadament un 1% del conjunt d'amebes que hi ha al seu interior es converteixen en policies que vigilen els bacteris infecciosos. Si en troben algun, el devoren. Individualment en queden infectades i moren, però l'agregat es manté sa.

Quan aquesta mena de llimac està en disposició de fer la tija, encara més amebes han de morir perquè les altres visquin. S'enfilen les unes a sobre de les altres i transformen el seu interior en paquets de cel·lulosa. El 80% de les cèl·lules de Dictyostelium discoides moren d'aquesta manera i permeten que les altres cèl·lules s'enfilin sobre els seus cossos i es converteixin en espores.

Amb criteri per decidir

Quan els fongs construeixen una xarxa han de prendre decisions dures. Investigadors de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia) han documentat recentment la presa de decisions dels fongs oferint al Physarum polycephalum dues menes d'aliment diferents: un de ric en proteïnes i un altre de ric en hidrats de carboni. Els fongs van desenvolupar filaments per arribar a tots dos, però van ajustar la rapidesa del seu creixement i la seva grandària per aconseguir el balanç òptim de proteïnes i hidrats de carboni.

En un altre experiment, van complicar la tria situant l'aliment sota llums intenses (el Physarum polycephalum les evita). En una primera prova, els investigadors van oferir-li d'una banda un aliment amb un 3% de civada a les fosques i de l'altra, sota una llum intensa, un tros amb un 5% de civada. El fong mucilaginós tenia la mateixa tendència a créixer en direcció a ambdós trossos. Però quan els investigadors van enriquir en un 1% el tros no il·luminat, el balanç es va trencar: el 80% del fong mucilaginós va créixer en la direcció no il·luminada.

Pot semblar una elecció irracional, però els humans actuem de manera semblant. Els psicòlegs han establert que el valor que atorguem a les coses depèn en gran mesura de les alternatives disponibles. Tant els humans com els fongs mucilaginosos triem segons valors relatius en lloc de calcular valors absoluts.

Més continguts de