Publicitat
Publicitat

"La intel·ligència no es pot programar"

Lingüista És un dels pares del robot més llegendari: el gos Aibo, de Sony. Considerat un dels grans investigadors en intel·ligència artificial i llenguatge, ara l'ha fitxat la Universitat Pompeu Fabra, on dirigirà un grup de recerca a l'Institut de Biologia Evolutiva

Ja fa més de 15 anys que va sortir al mercat el gosset Aibo. Des de llavors, se n'han venut uns 2.000 per a recerca i uns 150.000 a particulars. És un robot capaç de robar el cor als humans, sens dubte. I, per tant, de generar una reflexió inevitable: quin vincle hem de tenir amb els robots? Steel busca com fer que aprenguin per ells mateixos, com si fossin nadons, observant el món que els envolta. I que s'ensenyin entre ells, que visquin en comunitat i se'ls deixi desenvolupar el seu potencial. És el director científic del projecte europeu Alear i molts altres. Fins ara, ha estat a la Universitat Lliure de Brussel·les. Ara s'incorpora a l'Institut de Biologia Evolutiva.

Com creu que s'aconseguirà fer robots realment intel·ligents i no només per a certes tasques?

La intel·ligència no es pot programar. Podem fer que es facin determinades tasques, però no programar la intel·ligència. Moltes de les aproximacions actuals utilitzen el conductisme, l'entrenament que reforça una conducta amb recompenses. Però davant la complexitat del llenguatge cal adoptar un altre punt de vista. Volem fer servir altres tècniques d'aprenentatge, fer que el mateix robot explori el món, crear comunitats de robots que cooperin per ajudar-se. És una altra actitud. Per això hem d'aprendre de la natura i col·laborar des de diferents disciplines.

Això també canvia el punt de vista de la relació entre robots i humans.

Sí, exactament. Quan vam crear els Aibos la idea era que ens fessin companyia, no que fessin coses per nosaltres. Nosaltres el que volem és que el robot sigui com un nen, que és curiós per naturalesa, explorador i molt creatiu. I els adults cooperem amb ells perquè aprenguin.

I com aprenen idiomes, els robots?

Els dotem d'un software d'aprenentatge perquè puguin crear el seu propi llenguatge, entendre's i aprendre entre ells. Per exemple, un diu una paraula i assenyala l'objecte. I l'altre ho aprèn per associació. Però és en el seu idioma, no en el nostre. Crearan una llengua mestissa, és a dir, un llenguatge propi barrejat amb el nostre perquè ens influirem mútuament.

Si aprenen i construeixen la llengua entre ells, han de viure en comunitat, doncs...

Exacte. Tenim uns agents guardats a l'ordinador i quan volem els baixem al cos del robot. Al laboratori tenim 50 robots.

Si fan el que volen, llavors no faran les tasques que a nosaltres ens interessen?

Hem de pensar què volem fer amb ells. Per exemple, podem crear comunitats de robots perquè treballin en llocs perillosos per als humans, com ara Fukushima, o inhabitables, com l'espai.

Més continguts de