El fals jihadista que creia que informava el CNI

Barcelona/palmaUn mallorquí de 25 anys nascut a Tànger i anomenat Mohamed Harrak es va intentar posar en contacte amb el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI) per Twitter el 8 de desembre del 2014. D’entrada no se’n va sortir però ho va acabar aconseguint perquè a finals de mes va rebre un missatge de cni@cni.es on li agraïen la “col·laboració” per haver-los lliurat certa informació. Al gener, dos homes es van posar en contacte amb ell i, segons assegura, li van dir que eren agents del CNI i li van proposar que obrís perfils en xarxes socials per detectar reclutes de l’Estat Islàmic. Aquí va començar una col·laboració que va durar mesos amb un presumpte espia anomenat Ángel, acreditada amb rastres de trucades i captures de pantalla de converses de WhatsApp. Però l’abril del 2015, agents de la Policia Nacional el van arrestar i el fiscal el va acusar de pertinença a l’Estat Islàmic. Ara l’Audiència Nacional ha considerat acreditada la seva versió. L’ha absolt per terrorisme però l’ha condemnat per tràfic de cocaïna.

El tribunal considera demostrat que Harrak era un informador. ¿Però a qui explicava el que aconseguia descobrir? Ell té clar que a un espia del CNI, però el fiscal, al judici, ho desmentia. El principal testimoni de l’acusació, el policia instructor de l’atestat contra Harrack, va explicar al tribunal que l’Ángel “utilitzava una identitat falsa, recarregava el telèfon en botigues i només el van poder situar mitjançant el telèfon a Palma en aquella època, però no van poder descobrir qui era”, segons consta a la sentència. Una conducta que encaixa amb la d’un agent secret. El policia també va reconèixer que havia reclamat al CNI que investiguessin Harrak o li diguessin si havien tingut cap relació amb ell, però que l’agència “no el va informar de res”. Tot i això, als seus informes el policia assegurava que el presumpte espia hauria actuat d’una manera tan barroera “que resulta difícil considerar que aquesta relació amb la seguretat de l’Estat fos real o vigent”.

El fiscal entenia que les trucades, correus electrònics i converses de WhatsApp amb l’home que es feia anomenar Ángel eren una estratègia de Harrak per si l’enxampaven, per cobrir-se les espatlles amb una coartada com a fals informador. Però la sentència és molt clara: “En la creença que col·laborava amb l’agència d’intel·ligència, Harrak va obrir diversos perfils de Facebook per contactar amb persones disposades a passar a l’acció i a viatjar a l’Iraq i a Síria per integrar-se a l’organització terrorista Estat Islàmic o per actuar a Espanya”. I ho feia conversant amb ells sobre la manera de viatjar-hi i difonent propaganda jihadista. Un dels policies que van intervenir com a testimoni en el judici va explicar a la sala que, efectivament, l’acusat havia enviat informació diverses vegades al servei d’intel·ligència de l’Estat. De fet, va arribar a contactar amb un reclutador de l’EI establert a Turquia que captava a través d’internet, Islam Dini, i en va lliurar informació al presumpte espia.

La sentència explica que Harrak havia fet 94 cerques a internet relacionades amb la legió estrangera de l’exèrcit espanyol, i havia parlat amb soldats perquè es plantejava ingressar-hi. Això no encaixa amb el perfil d’un terrorista. Però els policies li van trobar 15 grams de cocaïna i dues balances de precisió. El tribunal el va condemnar a tres anys de presó per traficar amb drogues.