Publicitat
Publicitat

RELIGIÓ

El cardenal fa 75 anys i presenta la renúncia al Papa

La jubilació de Sistach obre el debat sobre el seu relleu

Relleu a l'arquebisbat de Barcelona. El cardenal Lluís Martínez Sistach farà diumenge 75 anys, l'edat de jubilació episcopal. La substitució no serà imminent, però ja s'ha iniciat la tria del successor.

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, farà arribar demà una carta al Vaticà per formalitzar la seva renúncia, tal com marca la normativa canònica. Serà el dia que celebrarà el seu 75è aniversari, l'edat de jubilació episcopal. La comunicació de Martínez Sistach no implicarà, però, que s'acomiadi de manera immediata de l'arquebisbat. De fet, el més probable és que continuï en el càrrec, almenys, un any més. Aquesta és la hipòtesi més factible, si es té en compte, a més, que el cardenal ha teixit una bona relació amb el Vaticà, enfortida arran de la visita de Benet XVI a Barcelona per dedicar la Sagrada Família. Aquesta sintonia amb la Santa Seu també li podria valer un reconeixement en forma de càrrec a Roma. Tot i que no s'endevina com la decisió més probable, d'avals no n'hi faltarien. Martínez Sistach és un home pròxim als cardenals Tarcisio Bertone, secretari d'estat del Vaticà, i Gianfranco Ravasi, president del Pontifici Consell de Cultura.

En qualsevol cas, el fet que l'arquebisbe de Barcelona hagi assolit l'edat de jubilació episcopal ha activat els moviments successoris. El nunci del Vaticà a l'Estat, Enzo Fratini, entregarà aquest diumenge un expedient a Roma -tal com estableix el Codi de Dret Canònic- que contindrà una terna de substituts, per ordre de preferència. Serà la Congregació dels Bisbes -entre els quals hi el cardenal de Madrid, Rouco Varela- qui avaluarà els candidats i proposarà un nom al Papa, una decisió que no té un termini de resolució fixat. Entre els aspirants a recollir el testimoni de Martínez Sistach, diverses fonts coincideixen a assenyalar el bisbe de Terrassa, Josep A. Saiz Meneses; Joan Enric-Vives, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra -que com Saiz Meneses va ser bisbe auxiliar de Barcelona-, i Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona. Podria afegir-se a aquesta terna l'actual bisbe auxiliar de Barcelona, el menorquí Sebastià Taltavull, un home de consens i ben valorat a la diòcesi barcelonina.

El sectors més conservadors de l'Església -moviments ultracatòlics que no combreguen amb el discurs moderat de Martínez Sistach- sentirien més afinitat pel bisbe de Terrassa, natural de Sisante (Cuenca), de postulats més tradicionals. El seu nomenament implicaria un missatge polític que esbossaria un somriure en plataformes mediàtiques vinculades a la dreta espanyola. L'elecció de Vives, en canvi, s'interpretaria com una picada d'ullet al nacionalisme català, sensible com és l'arquebisbe d'Urgell a les inquietuds polítiques del país. En una posició equidistant -aliè per voluntat pròpia al debat polític- se situa l'arquebisbe de Tarragona. En contra de Jaume Pujol, de procedència lleidatana i vinculat a l'Opus Dei, hi pesaria la polèmica arran de les seves últimes declaracions sobre el paper de la dona a l'Església.

Més continguts de