El juliol tanca entre 2 i 4 graus per sobre de la mitjana

MeteoròlegS’ha acabat un juliol que costarà d’oblidar a causa de la calor i la sequera. El mes es va iniciar amb una primera onada de calor, que s’arrossegava des de finals de juny, i que va tenir el seu punt més àlgid entre els dies 5 i 7. El dia 5, a l’estació del Meteocat de Banyoles, el mercuri es va enfilar fins als 43 ºC, i a l’observatori de l’Aemet de l’aeroport de Girona es van assolir els 41,3ºC; la temperatura més alta de la sèrie iniciada el 1973. El dia 7 va ser un altre dia tòrrid: a Lleida el mercuri es va disparar fins als 43,1 ºC, a Artés van assolir els 43 ºC, a Tremp els 42 ºC i es van arribar a fregar els 40ºC en algunes localitats del Pirineu. La calorada ens va donar una petita treva a partir del dia 8, per bé que, ben aviat, van a tornar a pujar amb força les temperatures, tot i que sense els extrems dels primers dies.

A l’espera que es verifiquin i publiquin les dades oficials, si ens fixem en les d’alguns observatoris històrics, podem comprovar que ha sigut un mes amb registres molt superiors a les mitjanes. A Tortosa, els 28,7 ºC de temperatura mitjana se situen 3,1 ºC per damunt de la normalitat, i representen el valor més elevat en un juliol des que es recullen dades, l’any 1920. A Girona la mitjana s’ha quedat poc per sota de la del 2006, però pràcticament 4 graus per damunt del que seria habitual. A Lleida haurien registrat la temperatura mitjana més alta de la sèrie, amb 28,3 ºC, més de 3,5 ºC per damunt de la normalitat, i a l’Observatori Fabra s’han quedat més de 2,5 ºC per sobre de la mitjana del període de referència.

També criden l’atenció algunes dades curioses, com el fet que a Lleida ha sigut el juliol amb més màximes superiors als 35 ºC, concretament 20, tres més que el seu precedent, de l’any 2006. A més, ha sigut el juliol en el qual ha costat més de dormir a la capital de la Terra Ferma, ja que hi ha hagut 23 nits amb mínimes tropicals, és a dir, superiors als 20 ºC. A l’Observatori Fabra de Barcelona han tingut 25 mínimes tropicals, lluny de les 6 del 2014, però molt a prop de les 29 del 2006.

A banda de la calor, aquest ha sigut un mes especialment eixut, amb el permís dels ruixats dels últims dies -i les últimes hores-, que han contribuït a atenuar, però només en part, l’estrès hídric acumulat.

Previsions per a l’agost

Els ruixats i les tempestes s’han sincronitzat amb el traspàs de mes, però aquest canvi de temps té les hores comptades i no tindrà continuïtat. Demà serà un dia radiant i més estiuenc arreu. La calor s’intensificarà al llarg de la setmana vinent a causa de l’arribada d’una bombolla d’aire calent procedent del nord d’Àfrica, que s’estendrà també pel centre i el nord d’Europa. Els termòmetres tocaran sostre a mitjans de setmana, amb màximes clarament superiors als 35 ºC en diverses comarques de l’interior del país. De cara al cap de setmana podrien començar a desinflar-se.

Més enllà, la fiabilitat dels pronòstics és realment molt baixa, però si fem cas dels models estacionals de l’agència nord-americana NOAA, el mes d’agost ens hauria de portar valors de temperatura pròxims a la normalitat, i també més precipitació del que és habitual, sobretot a Ponent i al Pirineu.