Societat 17/01/2017

Tot l'Univers (conegut), en una única imatge

Un telescopi de Hawaii completa una tasca de quatre anys recopilant dades i permet elaborar el mapa digital del cosmos més gran fet mai

Isidre Estévez
3 min
Captura de pantalla 2017-01-17 a les 19.40.41

BarcelonaEl 6 de desembre del 2008 es va posar en marxa el Pan-STARRS. La joia de la corona del programa és el PS1, un telescopi instal·lat al cim del Haleakala, un volcà inactiu de Hawaii. L'objectiu del programa, impulsat per centres universitaris de diferents països, és tan senzill com ambiciós: rastrejar el cel per localitzar objectes que siguin susceptibles d'impactar amb la Terra, a més de descobrir supernoves. Però més enllà de buscar perills i observar explosions violentes, el Pan-STARRS ha acabat fent una cosa que ningú no havia aconseguit mai: fotografiar l'Univers.

Insòlit i espectacular, inquietant i bell. Això és el mapa digital fet públic pels responsables del programa. El cosmos, en una única imatge. Des del seu cim de Hawaii, el PS1 és capaç de veure tres quartes parts del cel. El seu privilegiat punt d'observació, sumat a una càmera astronòmica amb una resolució d'1,4 gigapíxels, fa que gairebé res s'escapi a la seva mirada. És per això que ha pogut fer allò que fins ara semblava impossible.

3.000 milions de cossos celestes

Va ser el 3 de maig del 2010 quan el Pan-STARRS va començar a compilar imatges del cosmos. Lentament, seguint diferents longituds de llum, tant visible com invisible, el telescopi ha fet una acurada radiografia de l'Univers, una tasca d'identificació del cel sense precedents. Quatre anys s'ha passat el PS1 rastrejant el cel, observant allò que ja se sabia, trobant allò desconegut. Fotografiant. El mapa còsmic sorgit del PS1 mostra un panorama sorprenent, una imatge del cel estàtic on es pot apreciar, amb detall, la Via Làctia. Tota vegada que la imatge és bidimensional, la Via Làctia es veu com un arc, un arc groc esquitxat d'unes taques vermelles que són la pols molecular.

Quan l'abril del 2014 va concloure la seva tasca, el Pan-STARRS havia acumulat mig milió d'imatges de 3.000 milions d'estrelles, galàxies i altres cossos celestes. És tanta, la informació, que equival a cent viquipèdies. Els tècnics han necessitat dos anys i mig per processar aquesta quantitat ingent de dades. Acabada l'anàlisi, han fet pública la primera part de la seva tasca i el resultat és una imatge insòlita: el cosmos, com no s'havia vist mai. Tot l'Univers (conegut) en una única imatge. Al maig en publicaran una segona i més completa imatge, amb informació nova.

Un detall de la imatge, amb la Via Làctia formant un arc

Un mapa que es quedarà petit

La tasca del Pan-STARRS és una fita en el coneixement humà de l'Univers, el mapa més gran del cosmos fet fins ara. Però, com sempre passa en l'àmbit científic, les fites són superades ràpidament. Si els terminis es compleixen, l'any 2022 entrarà en funcionament un nou telescopi, el més gran fet mai. Ubicat a Xile, el nou telescopi tindrà una missió encara més ambiciosa que la del Pan-STARRS: analitzar, cada nit i durant deu anys, 15 terabits de dades amb l'objectiu de captar les imatges de 37.000 milions de galàxies i estrelles. Tornarà a ser una única imatge, i tornarà a ser de l'Univers conegut. Però serà encara més completa. Fins que arribi, i a l'espera també de la imatge que es farà pública aquest 2017, podem gaudir d'un cosmos insòlit, una Via Làctia delicada i monumental, fràgil i poderosa.

stats