Publicitat
Publicitat

TABAC AL TEATRE El traspunt

De l'anònima heroïcitat de l'espectador per fer complir la llei

Ens agradaria saber qui es? Com és la persona que va presentar una denúncia perquè a l'espectacle musical Hair es fumava? Com que es tracta d'un espectacle sobre els anys seixanta i el món hippie , no entenem que no hagi presentat també una querella per presumpte consum de cannabis. Voldríem saber quina ha estat la malaurada història d'aquest home. Se li ha mort algun parent de càncer de pulmó? I si fos un admirador de la ministra Leire Pajín que vol atraure la seva atenció? O una estratègia comercial dels productors del musical perquè se'n parli? Potser només es tracta d'un noi amb ganes de fer gresca, d'aconseguir augmentar la seva autoestima veient com un dels seus actes té repercussió pública. Si és així, és possible que acabi sortint en algun programa de brossa televisiva.

Però no, no. De fet, hi ha més probabilitats que es tracti d'una persona d'aquelles que s'enfaden quan a la feina algú es posa malalt i pensen que és una estratègia per no treballar, un d'aquests homínids que odien els que tenen gossos i que els observen al carrer, fins i tot canviant el rumb, per veure si recullen les defecacions del seus animals. Un australopitec que considera furt collir una fulla d'un jardí públic i a qui li puja l'acidesa a l'estómac quan veu joves abraçats sobre la malaguanyada gespa d'un parc.

Un d'aquests personatges que denunciarien el seu fill si sabessin que ha copiat en un examen. I ho faria tot aixecant la bandera de l'honradesa.

Que paguin
Gent així és la que trobem a faltar en una societat massa permissiva que disculpa comportaments contraris a la llei. Es comença per passar per alt que uns actors fumin dalt d'un escenari i s'acaba disculpant que un president accepti vestits i sabates de regal. L'home és un ésser que cal domesticar amb lleis dures que s'apliquin. De fet, el nostre home, lúcid ciutadà, espera amb anhel el dia que es puguin denunciar les infraccions de trànsit. Ell, que en veu moltes, està disposat a aconseguir que els conductors respectin totes i cadascuna de les normes. I si no ho fan, que paguin. Ell, el braç ocult de la llei, lluita per una societat de respecte que exclogui per sempre els imperfectes. Creu que no mereixen viure, però tampoc proposa mesures més radicals. Per ara.

Més continguts de