Publicitat
Publicitat

La xarxa social acull la creació literària d'aspirants a escriptor i fa d'altaveu dels clàssics

La literatura fa el salt a Twitter

"Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: «Joan Fuster és la mesura de totes les coses»". Això ho escrivia el mateix escriptor valencià l'any 1960. Era un dels aforismes de Judicis Finals . El temps i la tecnologia han acabat per donar-li la raó: aquests 82 caràcters, avui, podrien ser un missatge de Twitter, la xarxa social de moda.

La pàgina ha tornat a donar valor a les narracions curtes i concises. La limitació de 140 caràcters per als missatges que s'hi envien ha fet proliferar per la xarxa milers de perfils, en tots els idiomes, que, o bé tuitegen peces literàries breus ja escrites (haikus orientals, aforismes o greguerías ), o bé consagren el seu compte de Twitter a la creació literària en format micro .

"La presència de la literatura a les xarxes socials fa visible que hi ha tota una comunitat de persones que hi estan interessades", assegura Laura Borràs, professora de literatura de la Universitat de Barcelona i directora del portal sobre literatura i xarxes Hermeneia.net. Aquestes plataformes "estimulen la creació i afavoreixen la recepció" per la seva capacitat de "crear comunitats", afegeix.

Els clàssics a internet

La xarxa està farcida d'escriptors cèlebres que van fer de les sentències breus una forma d'art o de reflexió. Tot i que la majoria ja són morts. Marshall McLuhan (@mcluhan), Jules Renard (@Jules_Renard), Samuel Johnson (@DrSamuelJohnson) o fins i tot el mateix Joan Fuster (@joan_fuster) van ser tan early adopters -el terme anglosaxó que descriu els que acullen una nova moda tecnològica abans que ningú- de Twitter que han hagut de ser les generacions posteriors les que hi han traslladat les seves obres.

La falta de barreres a internet, però, ha fet que molts d'aquests perfils barregin les frases originals amb sentències sornegueres de collita pròpia. Un exemple d'això és la moda de resumir novel·les en un sol tuit que va sorgir als EUA i que deixava l' Ulisses , de James Joyce, en "Un home camina per Dublín. Seguim cada minut del seu dia en detall. Probablement està tuitejant massa", segons @survivalguide.

Per Borràs, que hi hagi algú que s'interessi per l'obra d'un escriptor i la traslladi a Twitter en forma de missatges breus és molt positiu perquè "a través de les cites es pot crear interès en altres usuaris cap a aquell escriptor".

Twitter es presenta també com una oportunitat per als internautes amb inquietuds per la creació literària. Tant és així que a Catalunya ja s'han organitzat els primers concursos de microrelats a la plataforma. A Barcelona, el CCCB, en el marc de les jornades sobre literatura Kosmopolis, va organitzar, en col·laboració amb Hipermedula.org, un concurs de microrelats en 140 caràcters. Una de les organitzadores, Indira Montoya, opina que el màxim d'espais "no s'ha de veure com una limitació, sinó com a marc o contenidor per propiciar la creació".

Segons el poeta Josep Pedrals, "les limitacions de Twitter són tan acceptables com qualsevol altra de tipus mètric". Pedrals, que afirma que no és tuitaire perquè mai no s'ho ha plantejat, considera: "És possible fer bona literatura des de qualsevol plataforma. El moment i el lloc no són determinants".

El guanyador del concurs va ser Andrés Carvajal amb un tuit que deia: "Aquesta és la breu història d'un tuit que va baixar i baixar per la pantalla fins que va desaparèixer". El jurat va valorar "que no era un microconte tradicional" sinó que va assumir el "format específic" de la twitteratura , com ja es comença a conèixer el gènere. A més, van destacar que el microrelat era "fugaç", una de les característiques que més distancien Twitter dels canals literaris tradicionals.

"És un format breu i efímer, per això ha de ser conceptualment molt potent i directe, per produir un efecte en el lector", comenta Montoya. Pedrals, per la seva banda, veu en aquesta agilitat una amenaça: "Publicar tan de pressa pot ser perillós; de vegades, allò que escrius en calent no és exactament el que volies dir".

Aforismes catalans

La literatura catalana té antics exemples de composicions breus. Els Quatre-cents aforismes catalans , que el 1636 escrivia Joan Carles Amat com a llibre de text per a les escoles i en què recollia perles com "Amistát per interés / no dura, perque no'u és", de ben segur podrien triomfar avui a la xarxa social.

Una obra una mica més moderna, Los cent consells del Consell de Cent , escrita el 1891 per Pompeu Gener en to burlesc, ja té el seu altaveu a internet (@LosCentConceyls). Amb frases com "Per mes que sies poderos sempre auras de fer de cos" comença a guanyar popularitat gràcies, sobretot, als retuits de l'escriptor Quim Monzó.

Més continguts de