Lluís Torner és físic, però com a gestor la seva feina consisteix, sobretot, a fitxar els millors investigadors, siguin d'on siguin, i definir les línies de recerca d'un dels centres catalans que més resultats han publicat a les revistes científiques. Van començar el 2002 i ja són al voltant de 300 investigadors d'una cinquantena de països. La llum és la seva matèria primera.
Què són les ciències fotòniques?
Fotònica vol dir ciència de la llum . Avui amb llum podem fer de tot. Veure coses, escalfar, tallar, enganxar, diagnosticar, curar, esborrar, comunicar, olorar... Hi ha més de 25 coses que es poden fer. Sovint amb llum làser. I això fa que sigui molt important com a instrument i que obri moltes possibilitats. El millor encara ha d'arribar.
Els metges la fan servir per tallar, en la cirurgia amb làser, i per veure coses, en el diagnòstic per la imatge. Amb què més ens poden sorprendre?
Estem investigant per poder fer diagnòstic prematur de diferents malalties i en teràpies molt poc invasives. Per exemple, podem fer servir la llum per detectar un càncer quan encara afecta molt poques cèl·lules. Això, les anàlisis químiques actuals no ho permeten. Hem dissenyat un xip que amb una sola gota de sang i fent servir la llum permet trobar proteïnes que circulen en quantitats increïblement petites. En definitiva, volem arribar a veure coses quan la malaltia no s'ha manifestat.
Investiguen, doncs, per poder veure coses cada cop més petites, a escala nano...
Sí, per veure els virus en acció, per exemple. Quan un virus infecta una cèl·lula ha de trobar la manera d'entrar-hi. El que busquen els tractaments és poder bloquejar-ne l'entrada i per això primer cal poder veure com aconsegueix penetrar. És com enxampar un lladre. Això es va poder fer amb el virus de la grip. També amb el de la pòlio, i ara estudiem com ho fa el virus de l'herpes. El que hem desenvolupat són tècniques d'alta resolució que ens permeten veure en viu i en directe com el virus entra dins de la cèl·lula. Si fos un lladre, es tractaria de veure si obre el pany amb un ganxo, amb una targeta de crèdit o fent un forat a la porta. Per veure-ho agafem una cèl·lula viva i un virus, que és un milió de cops més petit que un cabell, i els posem junts, en un cultiu.
Una de les seves creacions són unes nanopinces. Què són i per a què serveixen?
A escales d'una milionèsima o milmilionèsima fracció d'un metre, la llum té la capacitat d'exercir forces extremadament delicades. Les pinces òptiques aprofiten aquesta propietat, són uns sistemes que fan servir la llum làser per capturar i manipular objectes minúsculs, com una cèl·lula o fins i tot les parts de la cèl·lula sense danyar-la.
En el sector de l'energia solar, la nanofotònica té un llarg camí per recórrer. Quins avenços la faran més eficient?
Estem investigant en noves aplicacions per a plaques fotovoltaiques que captin energia de manera molt barata i eficient, i que es puguin instal·lar molt fàcilment. Per exemple, estem creant sistemes perquè els mateixos vidres de la finestra de casa captin la llum solar i l'aprofitin per generar energia.
La crisi també està afectant la recerca. Com la noten a l'ICFO?
Nosaltres intentem obtenir molt del nostre finançament competitiu de la Unió Europea, i Europa ha augmentat el pressupost per a recerca.
Han estat un dels vuit centres espanyols als quals han atorgat un ajut del programa Severo Ochoa. A què el dedicaran?
A reforçar línies d'investigació. Ampliar, tal com estan les coses, només ho farem quan sigui imprescindible.
Tenen molts investigadors de fora. I els d'aquí?
Cada cop en tenim més. Els podem formar com si fóssim La Masia del Barça, gràcies a l'ajut de la Fundació Cellex. Aquí els investigadors joves que comencen ho tenen més difícil que en altres països, com ara els Estats Units. Quan comences, aquí hi ha poques portes per entrar al sistema.
