Publicitat
Publicitat

De l'ou de Pasqua al Bob Esponja de xocolata

L'ou en la tradició pagana

A les cultures més antigues, l'ou era el símbol còsmic de la fecundació, l'engendrador de vida. Per això, les ofrenes i àpats amb ous en els ritus de primavera, quan reneix la natura, són presents a moltes tradicions paganes. El cristianisme, que des del principi adapta aquestes tradicions al seu ideari, agafa l'ou com a símbol de la resurrecció. A més, després de la quaresma i en l'època que més ponen les gallines, s'arribava a Setmana Santa amb un excedent d'ous i sense mitjans de refrigeració. Eren un regal idoni per al dilluns de Pasqua, amb pastís o no.

El triomf de la xocolata

Amb l'arribada del cacau d'Amèrica ja al segle XVI, els ous durs comencen a donar pas als ous de xocolata, però el costum no es generalitza fins al segle XIX. Les populars mones de la Pastisseria Massana de Barcelona documenten aquest canvi, amb la xocolata coronant les tradicionals cristines, mones fetes de brioix. Ja llavors, el dilluns de Pasqua, la gent sortia al camp amb la família a dinar un arròs i menjar la mona, explica el Premi Nacional de Cultura Popular Joan Soler.

La 'muna' del padrí

La referència a la mona com un pastís de Pasqua típic de Catalunya, el País Valencià i part de Múrcia apareix ja al segle XV. Eren tortells rodons coronats amb ous durs, tants com anys tenia l'infant. El regalava el padrí al fillol, en principi només fins que el nen feia la comunió als 7 anys, però amb el temps el costum es va allargar als 12. Els historiadors no es posen d'acord sobre l'origen del mot. Molts creuen que ve de l'àrab muna : els queviures amb què es feia ofrena al sultà. Però altres defensen que ve del llatí munda , una panera de coques que els romans oferien al déu Ceres.

La creació pastissera

Ja a finals del segle XIX els pastissers comencen a fer peces més creatives amb la xocolata i amb els tortells mateixos, donant a les mones formes diverses. Però es considera que el precursor de les mones actuals és el pastisser Lluís Santapau. Als anys 40 del segle passat posava porta i teulada als ous de xocolata per simular casetes per a pollets, ninotets grocs que van passar a ser des de llavors element indispensable de la mona. Molts altres pastissers van començar a aplicar coneixements artístics, reproduint sovint personatges de l'univers infantil.

Més continguts de