Tinc l'última hora sobre Gaddafi!!!

El tema Gaddafi em té fascinat. Quina pressa ens ha agafat a tots per demostrar-li a tu-tot-i-a-tothom que sabem el que està passant molt abans que ningú altre. L'homenet que volia assemblar-se a Carmen de Mairena apareix i desapareix amb una facilitat digna del Mag Lari. En un mateix moment pot estar detingut, en llibertat, fugit a l'estranger o en cap de les situacions. Pot haver estat vist en una benzinera d'Astorga comprant gel, canviant la Constitució espanyola ajudat de Strauss-Khan i Amy Winehouse o neguitós per saber si li cauen o no 12 partits per anunciar que es casa amb la duquessa d'Alba. I sobre els seus fills (els de Gaddafi, no els de la duquessa), tot això i dos ous durs perquè la seva situació informativa es mou més que l'Íbex. I la pregunta és: cal? En nom d'una suposada immediatesa, cal fer el ridícul d'aquesta manera? Oi que tots plegats ja ens afaitem (o ens depilem)? Llavors a què ve la pressa per participar en el que és una guerra de propaganda habitual en totes les guerres?

Ara, que el realment apassionant de la cosa és analitzar el mecanisme que fa girar una situació i entendre de què depèn que giri just en el moment en què ho fa i no en un altre. Fa un any i dos mesos que Gaddafi, primer el gran ogre, després l'aliat i l'amic europeu i ara el bombardejat, va rebre ZP a la seva haima de Trípoli per parlar de negocis. Fa quatre anys va ser a Madrid i a Sevilla, on va entrevistar-se amb Aznar, ZP i... amb el rei!!! Quina diferència hi ha entre aquell dictador a qui li rèiem les gràcies i aquest desgraciat que ara no té on caure mort? Llavors impune, ara perseguit per l'aviació, què ha passat en un any? Potser en comptes de córrer a donar noticies que caduquen als cinc minuts, seria més convenient explicar per què ha caigut en desgràcia.