Publicitat
Publicitat

"Els mamuts els va matar l'home"

Paleontòleg Va conèixer a l'exèrcit rus el que ara és un gran col·lector d'ossos, Fiódor Xidlovski. Pilotaven avions d'expedicions a Sibèria i van descobrir junts la seva la passió per la paleontologia.

Per què Barcelona?

Els paleontòlegs aquí són molt qualificats i la gent té molt d'interès per la paleontologia. A més, no hi havia cap museu de mamuts...

El descobriment de Viladecans també hi devia influir, no?

Sí, va ser el primer que ens va cridar l'atenció. Era tan extraordinari que fins i tot Fiódor Xidlovski, el meu soci, feia broma dient: "Segur que no has posat tu els ossos allà?" Ens havien convidat al museu juràssic de Muja, a Astúries, i quan vam sentir això de Viladecans se'ns va acudir instal·lar aquí el museu.

Catalunya era terra de mamuts?

Sí, a tot l'Estat se n'han trobat moltes restes, és famós per als paleontòlegs. N'hi havia per tot Europa, realment, però escollien on viure i aquesta zona era molt bona. Van viure-hi fa uns 500.000 anys. Tinc una anècdota bona: vaig ser a un poble del nord de Catalunya on tenien ossos de mamuts i deien que eren de Guifré el Pilós! Per què van desaparèixer?

El mamut acompanyava els homes. Els humans van començar a caçar-ne -era més fàcil: era un animal gran, alimentava durant temps i era herbívor i pacífic-, i jo crec que l'home va ser la causa de la seva extinció.

És la teoria oficial?

No. La més acceptada diu que es van extingir pel canvi climàtic que va acabar amb l'Edat de Gel (i que inclou la desaparició de les herbes que estaven acostumats a menjar, substituïdes per boscos). Una altra diu que una malaltia els va fer morir a tots de cop i una tercera diu que la culpable va ser la caça. Jo crec en l'última. De fet, podien seguir existint en les condicions climàtiques posteriors a l'Edat de Gel.

Aquí els feu sobreviure.

Sí, ho veiem com una tornada dels mamuts a aquesta terra. En aquest sentit, el museu vol donar un missatge de recordatori que la culpa és dels humans, sobretot en un moment de canvi climàtic. S'ha de cuidar el clima i la natura, perquè, si no, no només desapareixeran els animals sinó també les persones.

D'on et ve la passió pels mamuts?

Quan, fa 30 anys, en Fiódor i jo vam trobar-ne restes per primera vegada, a Sibèria, vam començar amb la paleontologia com un hobby i ens va anar atrapant cada vegada més.

Com va ser la primera descoberta?

Tots dos érem pilots militars. Érem dels pocs que acompanyaven paleontòlegs en avió a les expedicions. Fèiem molts viatges, perquè és molt difícil pilotar en les condicions que hi ha allà dalt. A poc a poc, en ajudar-los, vam anar descobrint que nosaltres també ho volíem fer. Vam acabar a la universitat junts, buscant material plegats i, quan en teníem molt, vam obrir el museu a Moscou.

Com és la feina diària d'un paleontòleg en expedició?

Trobar un os de mamut és una sort, no hi ha cap instrument que et pugui ensenyar on són. Anem amb helicòpters i vaixells -es fa a l'estiu, quan el gel es desfà i hi ha rius-, i tenim submarinistes. A més, el permafrost s'ha de trencar amb una màquina especial que utilitza aigua calenta. Els habitants dels pobles dels voltants a vegades també troben restes i ens les donen o ens les venen.

Quina quantitat d'ossos recolliu i quants sou a l'equip?

Iakútia (Sibèria) en pot donar unes 20 tones a l'any; nosaltres en col·leccionem entre 10 i 15. A les expedicions hi anem entre 6 i 8 persones, i als museus hi treballem 20 persones a Moscou i 5 aquí.

I aquesta febre per l'ivori?

En trobem força, i sobretot ens el compren xinesos i japonesos. L'ivori de mamut també ajuda l'elefant, i és l'únic que es pot vendre tranquil·lament, perquè no va connectat amb la mort de cap animal.

Més continguts de