IGUALTAT
Societat 20/08/2016

Quan el masclisme surt de festa

Els ajuntaments engeguen campanyes per combatre els abusos sexuals durant les festes majors

Núria Martínez
4 min
Imatge habitual d’abusos, per desgràcia, durant el chupinazo que obre els sanfermines a Pamplona.

Barcelona“Follant-nos una [noia] entre els cinc”. Així començava la conversa de bon matí que van mantenir per WhatsApp els cinc detinguts després de violar una noia de 19 anys durant els sanfermines a Pamplona. Els detinguts descrivien la violació com una “puta passada de viatge” i ho remataven amb un “tot el que expliqui és poc”. Aquesta no va ser l’única violació que es va produir durant els sanfermines. Segons l’ajuntament navarrès, es van presentar quatre denúncies per agressions sexuals, una per intent d’agressió i 11 per tocaments. Si bé és cert que la brutalitat d’aquest cas sobrepassa tots els límits, els experts recorden que la dona sovint s’enfronta a abusos de baixa intensitat durant les festes majors. L’any passat es van denunciar als Mossos d’Esquadra 679 agressions sexuals -de mitjana una cada tretze hores- i 766 abusos sexuals -un cada onze hores-. Segons l’ Enquesta de Violència Masclista a Catalunya, feta pel Govern el 2010, només denuncien un 17,7% de les víctimes d’agressions masclistes greus.

“Durant les festes la dona s’ha de convertir en una guardiana del seu cos”, denuncia l’advocada especialista en violència masclista Carla Vall, que afegeix que “per a alguns sembla que fer tocaments o comentaris estigui associat a passar-ho bé”. Vall recorda que les dones “no volen floretes” sinó “el respecte que és el silenci” i lamenta que certs comportaments estan molt “arrelats” a la societat. No obstant això, reconeix que d’un temps ençà s’ha iniciat un procés de conscienciació col·lectiva de rebuig a aquest tipus de comportaments.

Un clar exemple és l’onada de campanyes engegades des d’ajuntaments d’arreu de l’Estat per evitar conductes sexistes en l’oci. A més de l’Ajuntament de Pamplona -que va fer una forta pressió per combatre els abusos durant els sanfermines -, qui ha abanderat aquesta campanya ha sigut l’Ajuntament de Barcelona. Va començar reivindicant una ciutat antimasclista en termes generals el novembre passat i, ara, s’ha centrat en el respecte a les dones durant les Festes de Gràcia i de Sants. Jo dic no, tu em respectes i Jo gaudeixo de la festa, tu em deixes tranquil·la són alguns dels lemes. A la campanya contra el sexisme en l’oci s’hi han sumat les altres capitals catalanes i diferents municipis. Tarragona ha engegat la campanya Respecta’m, que pretén “ajudar a reconèixer els abusos sexuals de baixa intensitat” i “animar les dones i el seu entorn perquè denunciïn aquest tipus de conductes sexistes”. S’ha implantat per les festes de Sant Magí, que s’estan celebrant aquests dies, i es reutilitzarà per les de Santa Tecla, a finals de setembre. Tot i que encara no estan elaborades perquè les seves festes majors comencen a la tardor, Lleida i Girona també preveuen fer campanyes d’aquest estil.

Altres poblacions com Sabadell, Torelló, Cardedeu, Capellades i Sant Pere de Riudebitlles han impulsat lemes com “No excusis el masclisme en l’alcohol” i “Si dic que sí, triem on; si dicque no, bona nit”, entre d’altres. També l’Ajuntament de Palma va impulsar a finals de juny una campanya sota el lema “No i punt”.Contenta per la rebuda de la iniciativa, però indignada per haver-la hagut d’impulsar en ple segle XXI, la regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, recorda que “les violències masclistes tenen moltes maneres d’expressar-se” i que “les més quotidianes es donen a l’espai públic”.

“Durant les festes majors hi ha un ús més elevat d’aquest espai i, per tant, es produeixen més agressions verbals o tocaments”, explica Pérez. Intentant desmuntar les excuses habituals, la regidora recorda que la causa d’aquestes agressions “en cap cas és l’alcohol, sinó el masclisme” i que l’únic que fa la beguda és de “desinhibidora”.

Un altre dels objectius de la campanya és aconseguir una resposta col·lectiva quan es produeixen agressions sexuals en l’oci. “Els abusos han de generar un rebuig social absolut i això encara no passa”, apunta la regidora, que afegeix que els “agressors haurien de saber que qualsevol persona que vegi aquestes actituds no les tolerarà”.

En la mateixa línia, Carla Vall insisteix que cal un procés col·lectiu a nivell masculí de presa de responsabilitat en aquestes situacions. “Quan surtin de festa i vegin que un amic seu està exercint conductes d’abús l’han de frenar”, reclama l’advocada. Un altre dels justificants que se sol utilitzar quan es produeixen abusos de baixa intensitat és que “sempre han passat”. Per a la directora de l’Observatori per a la Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Teresa Freixes, no s’han de tolerar “en cap cas”. “És cert que fa molt temps que passen, però hi hem de fer front perquè són intolerables”, reivindica Freixes, que celebra que les dones “hi plantin cara cada vegada més”.

Poques denúncies

Tot i que el nombre de denúncies per abusos de baixa intensitat ha augmentat, segueix sent molt reduït. Tal com explica l’advocada, el Codi Penal preveu el delicte d’assetjament verbal, però hi ha poques sentències condemnatòries.

“Cada dona ha de valorar els costos emocionals i econòmics a l’hora de presentar la denúncia, perquè probablement tardarà anys a resoldre’s”, assegura. Per a Vall, la clau és que quan una dona es trobi en aquesta disjuntiva pensi si “aquesta decisió la satisfarà a curt i a llarg termini”. Però, decideixi el que decideixi, ha de tenir clara una màxima: la víctima mai és la culpable.

stats