Les matemàtiques tindran més pes per accedir a magisteri

BarcelonaEl full de ruta que el Govern va crear el 2013 per millorar la formació educativa dels futurs mestres ha fet un nou pas. Segons ha pogut saber l’ARA, l’últim acord de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya -formada pels rectors de totes les universitats catalanes- preveu elaborar una proposta perquè els exàmens de “caràcter científic i matemàtic” de la selectivitat de l’any 2016 tinguin “més pes” a l’hora d’accedir als estudis de magisteri. La proposta es va aprovar a la junta que es va celebrar dilluns passat i té com a objectiu fer “més atractiva” la professió de mestre per als estudiants de batxillerats científics i tecnològics, que acostumen a decantar-se per altres graus.

A la mateixa junta també es va acordar mantenir que els estudiants que vulguin accedir als graus d’educació infantil, de primària o el doble grau el curs 2016-2017 hagin de treure una mitjana de cinc en els exàmens de català i castellà a les pròximes proves de selectivitat o en les Proves d’Aptitud Personal (PAP), en el cas dels alumnes que no vagin per la via de les PAU (Proves d’Accés a la Universitat), la majoria procedents de la FP superior. El requisit es va implantar per primer cop a la selectivitat del juny passat i va provocar un fort impacte, ja que el 26,2% dels estudiants van suspendre les proves de llengua.

El tercer punt que van aprovar els rectors a la junta de dilluns és establir la prova addicional per accedir als graus d’educació a partir del curs 2017-2018 tant a les universitat públiques com privades. Segons l’acord, la Prova d’Aptitud Personal tindrà dues parts. En una es farà un examen escrit en què s’avaluaran les competències comunicatives i “lògico-matemàtiques bàsiques” del futur mestre i, en la segona, l’estudiant farà una redacció en què s’examinarà el seu vessant reflexiu i de raonament crític.

Primers passos

El primer pas que va fer la secretaria d’Universitats per millorar la formació educativa de magisteri va ser crear una comissió d’experts per traçar el full de ruta a mitjans del 2013. Prèviament la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, havia dit públicament que era partidària que als futurs mestres se’ls exigís un mínim d’un sis en els exàmens de llengües de selectivitat, una proposta que van rebutjar les universitats. A partir d’aquí, les primeres accions dutes a terme pel Govern van ser la reducció d’un 15% de les places d’accés a magisteri i impulsar el doble grau de mestres d’educació infantil i primària, que imparteixen sis universitat catalanes, totes públiques excepte una, i que tenia una nota de tall molt més alta que els graus tradicionals.

Hi ha diversos països que fixen exàmens als futurs mestres. A Eslovàquia i Portugal les proves les elaboren les mateixes universitats, mentre que a Itàlia, Lituània i Escòcia les du a terme el govern. Però el país en què s’emmiralla Catalunya és Finlàndia, que fa un test de coneixements i d’aptituds, que inclou una entrevista i un exercici en grup. En el cas de les universitats catalanes ja està descartat que la prova tingui una part oral.

Wert: les beques i els préstecs són compatibles

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, veu compatible l’actual sistema de beques universitàries amb el de préstecs per accedir a la universitat. En declaracions a la comissió d’educació del Congrés celebrada ahir, el ministre va assegurar que no es tractaria de substituir un sistema per l’altre, sinó de mantenir el sistema de beques en “la seva integritat, sense reduir-lo i eliminar-lo” i, alhora, fer-lo compatible amb el de préstecs. Wert també va tornar a defensar el decret que permetrà implantar graus universitaris de tres anys en lloc dels quatre actuals.