Publicitat
Publicitat

SALUT

L'estudi d'una mutació genètica podria ajudar en la recerca de fàrmacs que donin resultats

Un medicament per prevenir l'Alzheimer

L'estudi d'una mutació genètica infreqüent que protegeix contra l'Alzheimer proporciona proves fefaents que tenir uns nivells excessius d'una substància normal al cervell, la betaamiloide, té un paper determinant en el desenvolupament de la malaltia. Això fa créixer les esperances que els fàrmacs antiamiloide, que ja s'estan desenvolupant, puguin alentir el curs de la malaltia o fins i tot prevenir-la. El descobriment "és summament important" per al desenvolupament d'un fàrmac, diu el doctor David Altshuler, especialista en genòmica de la Harvard Medical School i del Broad Institute de Harvard i el MIT. El doctor Samuel Gandy, especialista en Alzheimer que dirigeix el Mount Sinai Center for Cognitive Health, ha manifestat que aquest descobriment és el més significatiu en aquest camp des de fa vint anys.

La mutació que preserva de l'Alzheimer, difosa el 4 de juliol per la revista Nature , és molt infreqüent i, per tant, no és la raó que explica per què la majoria de la gent no desenvolupa l'Alzheimer, però la manera com protegeix el cervell atreu els investigadors. Les mutacions que causen l'Alzheimer provoquen unes dosis excessives de betaamiloide al cervell. En canvi, la mutació protectora alenteix la producció de betaamiloide, de manera que se'n fa molta menys quantitat. "Aquest article proporciona una forta evidència que el fàrmac funcionaria en tota la població", diu Altshuler. Els científics de les empreses farmacèutiques hi estan d'acord. "Estem il·lusionats", confessa Ryan Watts, un dels autors del nou article i cap del laboratori de neurogeneració de Genentech, que està desenvolupant dos fàrmacs per reduir els nivells d'amiloide. Encara hi ha molts interrogants pendents, esclar. La majoria de la gent no té la mutació genètica protectora, però malgrat l'elevada incidència de l'Alzheimer, la majoria dels que incorporen la mutació no el pateixen. No sembla clar per què.

Dades i resultats força clars

El descobriment de la mutació genètica protectora va sorgir de l'estudi de la seqüència completa del l'ADN de 1.795 islandesos. Aproximadament un de cada 100 incorporaven la mutació en el gen, que codifica una proteïna que s'escindeix i forma la betaamiloide. Aleshores els investigadors van començar a estudiar les persones diagnosticades d'Alzheimer, i un grup de persones de 85 anys o més. Els que tenien la mutació semblaven protegits contra la malaltia d'Alzheimer. El gen protector sembla anul·lar fins i tot un factor de risc decisiu per desenvolupar la malaltia d'Alzheimer a una edat avançada: dues variants del gen conegut com a ApoE4.

La recerca "evidentment és encertada", diu John Hardy, investigador de l'Alzheimer de l'University College London i descobridor de la primera mutació genètica causant de la malaltia. "Les dades estadístiques i els resultats són força clars", afegeix. El descobriment forma part d'una llarga sèrie d'estudis que assenyalen la betaamiloide com a factor determinant i central en aquesta malaltia que destrueix el cervell. La idea va sorgir fa vint anys amb el descobriment de certes mutacions genètiques molt infreqüents que sempre provoquen l'Alzheimer, normalment cap a la mitjana edat, en els que les hereten. La mutació era diferent en famílies diferents, però sempre tenia el mateix efecte: incrementava la quantitat de betaamiloide al cervell. Això volia dir que l'acumulació d'amiloide era suficient per causar la malaltia. La gent gran que pateix Alzheimer -que, en general, no té aquestes mutacions genètiques- també tenia un excés d'amiloide al cervell. Els investigadors van deduir que això volia dir que l'excés d'amiloide també els provoca la malaltia a ells.

Un fracàs i molt interrogants

El 4 de juliol es van presentar més proves del paper desenvolupat per la betaamiloide a The New England Journal of Medicine . Utilitzant puncions lumbars i gammagrafies cerebrals per detectar la proteïna, els investigadors han vist que la persones amb alguna de les mutacions que provoquen l'Alzheimer comencen a produir massa betaamiloide 20 anys abans d'experimentar els símptomes de la malaltia. Els investigadors i les companyies farmacèutiques es van centrar en la hipòtesi amiloide, fins al punt que gairebé tots els fàrmacs experimentats per alentir o aturar la malaltia d'Alzheimer estaven dissenyats per reduir la quantitat d'amiloide. Amb la majoria d'aquests fàrmacs encara estan fent els assajos clínics; però un fàrmac de la companyia Lilly, el Semagacestat, va fracassar estrepitosament el 2010; de fet, empitjorava l'estat dels pacients d'Alzheimer.

Aquest fracàs va posar en relleu un interrogant fonamental en relació a la temptativa. ¿La betaamiloide era realment causant de l'Alzheimer entre la gent gran? ¿I si la proteïna només era un efecte circumstant, i potser, per exemple, s'acumulava com a part de la resposta del cervell als danys? El descobriment del gen protector proporciona indicis clars. Les persones amb la mutació produeixen una quantitat de betaamiloide substancialment inferior; però, a banda d'això, no són diferents de la resta de persones: i no pateixen Alzheimer.

Més continguts de