Publicitat
Publicitat

SANITAT

Sanitat deixarà de finançar a l'agost 426 fàrmacs per als símptomes més comuns i els analistes alerten que se'n receptaran de més cars

Els medicaments s'encariran

Fins a 426 fàrmacs comuns per combatre refredats o migranya s'exclouran a partir de l'agost del finançament públic. Els analistes alerten que això pot provocar un desplaçament cap a fàrmacs més cars.

El ministeri de Sanitat va ser incapaç ahir de tranquil·litzar les comunitats autònomes, que temen que els fàrmacs s'encareixin després de la revisió dels medicaments subvencionats. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va avisar que no pot acabar sent més car "el remei que la malaltia".

A l'entrada del Consell Interterritorial de Salut, a Madrid, diversos consellers van evidenciar una doble inquietud. Com va explicar Ruiz, l'exclusió de 426 medicaments -no 456, com es preveia inicialment- que fins ara figuraven a la llista del sistema sanitari públic pot acabar tenint un "efecte desplaçament". És a dir, hi ha el risc que els metges receptin fàrmacs més cars per substituir els que ara queden fora. Les autonomies governades pel PSOE van subratllar un altre perill: que la indústria farmacèutica apugi els preus dels productes que s'exclouen i dels quals moltes persones no poden prescindir. Després de la reunió, la ministra Ana Mato va negar la possibilitat del doble encariment.

Segons va dir, no hi ha risc de desplaçament, perquè el criteri per treure del nomenclàtor farmacèutic determinats productes no ha estat el preu, sinó "el valor terapèutic". A més, va assegurar que el govern espanyol "controlarà" que els fabricants no aprofitin l'ocasió per fer una pujada generalitzada dels preus.

L'experiència en altres països demostra, però, el contrari. Jaume Puig-Junoy, professor del departament d'economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), alerta que quan un medicament passa a ser de venda lliure sense recepta se sol produir un increment de preus, que acaba repercutint en el pacient. "És el cas observat a França, amb un augment mitjà del preu del 43% després del desfinançament". Des del 2006, en aquest país s'han anat desfinançant medicaments de baixa o nul·la eficàcia per a símptomes menors, com els mucolítics i expectorants. Des de llavors s'ha reduït la prescripció d'aquests fàrmacs a pacients amb problemes respiratoris aguts, però, alhora, s'ha produït un augment en la taxa de prescripcions de supressors de la tos i d'altres broncodilatadors encara finançats.

En el cas de l'estat espanyol, es vol treure del finançament públic els medicaments més barats i per combatre símptomes més comuns, com refredats, migranyes, restrenyiment i varius. La mesura, segons la ministra de Sanitat, Ana Mato, entrarà en vigor l'1 d'agost, permetrà un estalvi de 458 milions d'euros i es revisarà periòdicament.

Metges i pacients, a l'expectativa

Són 426 medicaments, dels quals només es coneix el grup terapèutic, ja que la ministra no va proporcionar als consellers de Salut la llista detallada. Els fàrmacs no es deixaran de receptar, però el ciutadà els haurà de pagar en la seva totalitat, a excepció dels pacients crònics, en cas de malalties greus i quan el metge ho determini. La mesura ha estat rebuda amb precaucions i ambivalència, sobretot entre el col·lectiu mèdic. El vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, veu amb bons ulls que s'excloguin del finançament públic medicaments "que no són essencials" i de "dubtosa eficàcia" -sempre que la llista s'hagi elaborat d'acord amb els professionals mèdics, puntualitza- "i que no castigui els sectors més desfavorits". La metge i economista de la salut Anna Garcia-Altés també alerta del risc que es pugui produir un desplaçament "cap a altres fàrmacs més cars". L'estalvi encara s'ha de veure". "Si treuen l'Almax [protector d'estómac] potser s'abusarà de l'Omeprazole", afegeix Albert Jovell, president del Fòrum Català de Pacients. El metge d'atenció primària Josemi Baena no només aplaudeix la mesura, sinó que assegura que s'hauria de desfinançar qualsevol fàrmac que tingui una alternativa més barata "i no aporti res nou".

El seu company de professió Josep Maria Vigatà reconeix que alguns d'aquests fàrmacs que es volen excloure "no tenen una eficàcia provada científicament", com alguns mucolítics i pomades antiinflamatòries, però són molt receptats "perquè tenen un efecte placebo". "I així s'evita l'ús d'altres fàrmacs amb més efectes secundaris", explica.

Sense la llista definitiva

Tot i que Mato va provar de vendre una imatge de consens després del Consell, el cert és que hi havia cares llargues entre els consellers que no són del PP. El conseller Boi Ruiz va denunciar que el ministeri ja tenia una "llista tancada" que no va voler especificar a les comunitats autònomes. Les al·legacions s'hauran de fer després de "deduir" els productes que queden exclosos. Ruiz va deixar clar que ell estava a favor de revisar la llista, però amb criteris de "cost-efectivitat i clínics".

Mato donava ahir per acabada la primera fase de reforma del sistema sanitari, que servirà per evitar el "copagament assistencial". La consellera andalusa, la socialista María Jesús Montero, la va acusar de voler "desmantellar" el model. La ministra assegura que amb les mesures s'estalviaran 2.200 milions en despesa farmacèutica. Sempre, però, que no es compleixin els temors d'encariment de preus, que deixirien sense efecte la previsió.

Més continguts de