Gat per llebre al mercat de la droga: el 86% de la cocaïna està adulterada

BarcelonaLevamisol, cafeïna o fenacetina. Aquests són els tres principals adulterants que s'introdueixen a la cocaïna, i no de manera testimonial, com demostra el fet que només el 13,9% de les mostres que es poden trobar al mercat contenen només cocaïna, mentre que el 82,5% inclouen altres substàncies –a vegades, tres o quatre productes més– i el 3,6% restant, directament, són una altra cosa, per molt que es vengui com a cocaïna.

Entre tots els adulterants detectats preocupa especialment el levamisol, un fàrmac antiparasitari present en el 66% de les mostres i que en unes concentracions superiors al 10% provoca efectes adversos immediats com són nàusees i vòmits. La fenacetina, un analgèsic retirat del mercat espanyol per la seva toxicitat, es troba present en el 19% de les mostres, i els investigadors recorden que no s'hauria de barrejar amb alcohol.

Així ho explicat aquest dimecres Núria Calzada, la coordinadora d'Energy Control, el programa de reducció de danys que anualment publica resultats de les substàncies que es troben en ambients d'oci nocturn. Si l'any passat van advertir que s'havia detectat un augment de la puresa entre les principals drogues consumides –èxtasi en cristall, amfetamina, cocaïna i ketamina–, enguany han canviat les dades i s'ha demostrat que l'adulteració, a banda de continuar sent majoritària, guanya encara més pes en el mercat de les drogues il·legals.

Quin sentit tenen aquestes adulteracions? Calzada ha explicat que és sobretot un tema econòmic, amb l'objectiu d'"abaratir costos i incrementar beneficis", però també es poden produir com a resposta a una desaparició puntual d'un dels precursors utilitzat en la fabricació d'alguna droga concreta, i és que els controls sobre l'oferta difícilment afecten la demanda.

El programa d'Energy Control, de l'entitat Associació Benestar i Desenvolupament, compta amb el suport de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), l'encarregat de fer les analítiques. Aquest any s'han analitzat gairebé 2.000 mostres sintètiques diferents, que van aportar un miler de consumidors. Es tracta d'una aproximació diferent al fenomen de les drogues que també permet accedir a usuaris habitualment més allunyats dels circuits habituals de l'administració. "Quan un coneix què consumeix fa una aproximació més responsable" a la droga, ha explicat el Joan Colom, cap de la Subdirecció General de Drogodependències de Salut. Calzada ha afegit que, de fet, el 85% dels consumidors que hi van contactar van assegurar que adoptarien mesures de control davant la presa de consciència que els havien donat gat per llebre.

Gràcies a aquest programa també s'ha detectat la presència de noves drogues com a adulterants de les substàncies il·legals més freqüents. Es tracta de productes que "apareixen i desapareixen" del mercat, sobretot gràcies a internet. Tot i que tenen un ús minoritari, es venen com a substituts legals de les dogues, i com que no estan fiscalitzades es desconeix quins són els riscos per a la salut del consumidor. L'any passat a Catalunya van ser 23 les noves substàncies detectades que no s'havien vist prèviament.