Un estudi afirma que la concentració de més del 30% d'immigrants a l'aula perjudica els resultats

BarcelonaAls centres educatius amb més d'un 30% d'alumnes immigrants empitjoren els resultats dels estudiants autòctons, i on els estudiants estrangers superen el 40% també se'n ressenten les puntuacions dels mateixos immigrants. Així ho indica l'estudi 'L'adquisició de competències en estudiants autòctons i immigrants', de l'Observatori Social La Caixa, fet pel catedràtic d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona Jorge Calero i el professor de la mateixa matèria Josep Oriol Escardíbul i basat en les proves PISA a alumnes de 15 anys fetes el 2012.

Mentre el percentatge d'immigrants d'un centre educatiu es manté per sota del 30%, la puntuació a les proves PISA no varia ni entre alumnes autòctons ni en immigrants –és de 492 i 439 punts, respectivament–. A partir del 30% de concentració els resultats dels autòctons baixen a 481, i al 40%, els resultats dels alumnes d'origen immigrant davallen als 418 punts. L'estudi també destaca "la manca de significativitat" de la titularitat del centre. Descartant les diferències que s'expliquen per altres raons, com la concentració d'immigrants, "els resultats dels centres privats concertats i privats independents no són significativament diferents dels dels centres públics".

L'estudi indica que aquest llindar del 30% "ha anat augmentant els darrers anys, de manera que això ens permet ser optimistes davant la millora gradual dels processos d’integració de l’alumnat immigrant en el sistema educatiu espanyol". Escardíbul ha explicat a Europa Press que el percentatge d'immigrants vinculat a la davallada de resultats era del 10% a les proves PISA del 2003, i del 20% a les del 2006. Els autors reclamen "alguna acció de política educativa" que s'hauria d'emprendre com més aviat millor, "com ara una distribució més equilibrada dels alumnes immigrants entre els centres per tal de millorar el rendiment acadèmic tant dels alumnes d’origen autòcton com el dels mateixos immigrants".

L'informe delata "diferències importants entre els resultats dels alumnes autòctons i els d’origen immigrant". També indica que aquestes diferències es redueixen entre els immigrants de primera i segona generació. Aquests darrers, que ja han nascut a Espanya, es distancien menys dels alumnes autòctons, "especialment en el cas de les matemàtiques i les ciències". En comprensió lectora, el conjunt d’immigrants "obté resultats pràcticament idèntics". La diferència s'explica perquè els immigrants de segona generació "ja no han de salvar els obstacles ni les dificultats que acompanyen la migració".

La principal diferència de puntuació entre alumnes immigrants de primera generació i autòctons no la causa la immigració en si. En el cas de les matemàtiques, per exemple, hi ha 55 punts de diferència entre uns i altres. Però 38 d'aquests punts s'expliquen per les diferències en les característiques personals, familiars i escolars dels alumnes. "La condició d’immigrant només explica 17 dels 55 punts que els separen dels autòctons", diu l'estudi.

Els alumnes immigrants tenen característiques que els situen en una posició inicial de "desavantatge" respecte dels autòctons. L'estudi destaca, per exemple, factors com la disponibilitat de llibres a casa, un indicador indirecte del nivell de recursos culturals de la família. Així, mostra que només el 14,5% d'alumnes immigrants disposa de més de 100 llibres a la llar, mentre que en el cas dels autòctons aquest percentatge arriba al 47,5%. A més, els alumnes d’origen immigrant van a parar precisament a centres amb més immigrants.

"Els resultats més baixos que obtenen els alumnes immigrants es relacionen, en gran manera, amb el seu origen socioeconòmic i cultural, i les condicions específiques de la seva escolarització, que els situen en una posició pitjor de partida per comparació als alumnes autòctons", indica l'informe. Tot i això, hi ha "un marge de punts" que sí que està "directament relacionat" amb la condició d'immigrant: 17 en el cas dels de primera generació (un terç de la diferència) i 13 en els de segona generació (un 38% de la diferència).