Ciència
Societat 23/02/2011

Més a prop de les claus de l'envelliment humà

Científics elaboren el primer model d'envelliment cel·lular humà en un laboratori. Han estudiat pacients d'una malaltia rara d'envelliment prematur que afecta nens

Efe / Redacció
2 min

MadridCientífics dels Estats Units i Catalunya dirigits per Juan Carlos Izpisúa han desenvolupat un model cel·lular per a l'estudi al laboratori de l'envelliment humà; els científics han rejovenit el nucli de les cèl·lules de malalts amb una síndrome molt rara d'envelliment precoç, la mitjana màxima de vida dels quals és de 15 anys.

La investigació, que es publicarà aquest dijous a la revista 'Nature', afavorirà la recerca de compostos químics tant per alterar el procés d'envelliment humà com per comprendre millor les malalties cardiovasculars. També presenta esperances de curació futura als malalts amb la forma més comuna d'envelliment prematur, la síndrome Hutchinson-Gilford.

L'extrema complexitat del procés d'envelliment i les seves patologies associades han suposat des de sempre barreres insalvables per al seu estudi, que ara podrien començar a enderrocar-se.

Envelliment del cos a la infància

Els afectats amb la raríssima síndrome Hutchinson-Gilford, de la qual es coneixen uns cent casos al món, algun d'ells a Espanya, pateixen en plena infància patologies associades a la vellesa com l'arteriosclerosi, la trombosi o atacs de cor.

La causa d'aquesta malaltia és un defecte genètic que produeix una acumulació d'una proteïna, la progerina, causant de l'acceleració de l'envelliment. Els principals símptomes són baixa estatura, alopècia, absència de greix subcutàni, osteoporosi o rigidesa articular.

És la primera vegada que científics aconsegueixen desenvolupar un model cel·lular humà "in vitro" per estudiar l'envelliment, ja que fins ara es disposava només de models animals, com la mosca, el cuc o el ratolí, segons ha explicat a l'agència EFE el director de l'estudi, Juan Carlos Izpisúa, director del Centre d'Investigació de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i responsable del Laboratori d'Expressió Genètica de l'Institut Salk, als EUA.

Els científics han generat amb èxit cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPS) a partir de fibroblastos (cèl·lules de teixit connectiu) de pacients amb aquesta síndrome.

Resultats esperançadors

La investigació ha aconseguit la regressió de cèl·lules malaltes d'aquests pacients a un estat embrionari, amb la supressió reversible del gen de la progerina per reprogramació, i la seva posterior reactivació durant la diferenciació cel·lular.

S'ha aconseguit "un model únic" per estudiar patologies humanes associades a l'envelliment prematur, amb l'avantatge que les cèl·lules reprogramades es diferencien en un termini relativament curt (unes dues setmanes), en contrast amb les dècades que dura l'envelliment normal.

Aquest model "in vitro" de cèl·lules iPS es basa en la identificació de nous marcadors d'envelliment i aspectes diversos de la vellesa prematura i fisiològica en éssers humans.

La generació de cèl·lules iPS de pacients amb progèria facilitarà el coneixement de malalties cardiovasculars, que són les que més morts causen a les societats desenvolupades.

A més, l'estudi ofereix esperances per al desenvolupament en el futur de tractaments per a nens amb la síndrome de Hutchinson-Gilford, per exemple, el possible trasplantament de cèl·lules pluripotents induïdes sanes.

stats