Publicitat
Publicitat

Susana Martínez-Conde: "Com més ens enganya un truc de màgia, més ens meravella "

Susana Martínez-Conde i el seu marit, Stephen Macknik, són dos neurocientífics de l'Institut Neurològic Barrow de Phoenix, als Estats Units. Fa uns anys van decidir aprofitar l'experiència d'un altre col·lectiu professional que per a molta gent és als antípodes de la ciència: els mags. La seva idea va ser un èxit i aquesta col·laboració els ha portat a nombroses descobertes. Fruit de tota aquesta experiència han escrit un llibre, Los engaños de la mente , que acaben de presentar fa uns dies al CosmoCaixa. Entre truc i anècdota expliquen com funciona el nostre cervell.

Els mags enganyen la nostra vista o el nostre cervell?

Molts trucs de màgia tenen un gran component visual, ja que veiem les monedes i les cartes i ens sembla que desapareixen, però jo diria que és més important la manipulació cognitiva, especialment dels mecanismes de l'atenció. De fet, els mags enganyen tota la jerarquia de processament de la informació, començant pels ulls o el tacte, tot i que la majoria dels trucs se centren en la manipulació dels processos cognitius últims, com serien l'atenció, la memòria i la presa de decisions.

Què aporta la màgia al coneixement de fenòmens com l'atenció?

Un dels últims estudis que hem acabat és la diferència entre la forma dels moviments i l'atenció que els prestem. Un mag ens va explicar que quan feia un moviment corbat amb la mà el públic s'hi quedava embadalit, mentre que si movia la mà en línia recta l'atenció no era tan intensa. Portant aquesta idea al laboratori hem pogut comprovar que els ulls de les persones segueixen de principi a fi un moviment corbat, mentre que d'un moviment en línia recta tendeixen a seguir-ne només el principi i el final, amb múltiples distraccions pel mig. Ara estem treballant en un estudi sobre com afecten les emocions a l'atenció. És un tema molt desconegut científicament però és una relació que els mags aprofiten molt en els seus espectacles, especialment en el cas de l'humor.

La màgia, sobretot al segle XIX, va avançar de la mà dels avenços científics. Segueix sent així?

La màgia, en un moment històric, aprofitava tecnologies punteres que la societat desconeixia. Quan es va començar a experimentar amb l'electromagnetisme, gran part de la gent no en tenia ni idea i els mags ja l'estaven utilitzant. Avui, en canvi, i amb algunes excepcions, els mags utilitzen tecnologia que ja existia fa 100 anys. La tecnologia ha avançat però els mags s'han quedat on eren llavors perquè les tècniques encara funcionen. No hi ha necessitat de fer servir una cosa molt més complexa i cara. Tot i això, hi ha diversos mags que han adaptat demostracions científiques que es fan servir per detectar la ceguesa. A part d'això, molts mags tenen inquietud per saber per què funcionen els seus trucs.

S'han trobat amb algun truc que no hagin pogut explicar neurocientíficament?

I tant! Però tampoc és res d'estrany: la majoria de les il·lusions no les podem explicar neurocientíficament. Tenim moltes més dades sobre la percepció que sobre els mecanismes neuronals subjacents. Aquesta explicació última sempre és més difícil de trobar. De fet, de vegades passen anys des que es descriu un efecte de la percepció fins que s'explica neurològicament.

Descobrir els fonaments neurocientífics dels trucs de màgia fa que perdin la gràcia?

No, al contrari. Com més coses sabem del que passa al cervell i a la ment de l'espectador, més meravellós pot arribar a ser el truc. Al llibre fem servir una metàfora i ho comparem amb una posta de sol. Saber astronomia fa que s'apreciï encara més aquest espectacle.

Més continguts de