Calamarsa, pedra o calabruix?

BarcelonaL'arribada d'aire fred d'aquest cap de setmana ha tornat a afavorir la proliferació de ruixats en algunes comarques –sovint en forma de calamarsa o calabruix–, tal com ja va passar el cap de setmana passat o, de forma gairebé exagerada, a mitjans de febrer en punts del Maresme.

Partícules de gel

La calamarsa és un tipus d'hidrometeor sòlid en forma de gra de glaç de diàmetre inferior als 5 mm. Per damunt d'aquest diàmetre es parla de pedra. Fins fa poc el límit entre calamarsa i pedra estava situat als 10 mm, però ara fa aproximadament un any i mig el Servei de Meteorologia de Catalunya, en conveni amb el Termcat, van acordar aquest nou llindar de discriminació i en van afinar la definició.

El calabruix es podria definir com una mena de pedra tova. Al seu interior hi ha un contingut elevat d'aire, per això és un tipus de hidrometeor molt menys dur que la calamarsa o la pedra. Per bé que ens pot recordar la neu, el seu origen està molt més relacionat amb el de la calamarsa i la pedra. També es sol anomenar neu granulada o neu rodona.

Els núvols de tempesta

La pedra, i molt sovint també la calamarsa i el calabruix, s'associen als núvols de tempesta –els cumulonimbus– generadors d'aquest tipus de precipitacions 'de gel'. Poden superar els 10 km de gruix i es caracteritzen per forts moviments d'aire interns, ascendents i descendents.

Les entrades d'aire fred típiques de finals d'hivern o principis de primavera poden implicar la formació d'aquest tipus de nuvolades, per bé que són especialment freqüents a casa nostra a l'època càlida de l'any. L'aigua del Mediterrani de principis de tardor també pot induir la formació de grans tempestes a prop del litoral.

Com es forma la pedra?

Per entendre de forma senzilla i intuïtiva un procés tan complex com és la formació de la calamarsa o de la pedra hem de pensar com és per dins. Si tallem un gra de pedra de forma transversal, ens adonarem que està format per un conjunt de capes concèntriques on s'alternen capes de gel transparent i capes de gel opac.

Comptant el nombre de capes concèntriques podrem fer-nos una idea de quants "viatges" amunt i avall dins del cumulonimbus ha patit el nostre gra de pedra abans d'arribar a terra.

Inicialment es formen petites gotes d'aigua a causa de la condensació del vapor d'aigua a la base del núvol, que justament seran les que conformaran i aniran inflant el futur núvol de tempesta si les condicions són les adequades. Algunes d'elles seran arrossegades pels corrents d'aire ascendents i, un cop a la part alta del núvol, s'acabaran congelant i esdevindran el nucli o embrió del futur gra de calamarsa o de pedra.

A la part superior del cumulonimbus hi trobem també moltes gotes en subfusió, és a dir, en estat líquid però a temperatures sota zero. Aquestes gotes contactaran amb la nostra partícula de gel, es congelaran de forma gairebé instantània i formaran una primera capa de gel opac. El petit gra de calamarsa arribarà un moment en el qual pesarà prou per començar a caure. En perdre altura, anirà guanyant temperatura i la part externa s'anirà fonent, alhora que anirà incorporant noves gotetes d'aigua líquida situades a la part mitjana o baixa del cumulonimbus. El gra, en aquesta fase de caiguda, probablement serà capturat per un altre corrent d'aire ascendent que l'arrossegarà novament cap a la part superior del núvol de tempesta. En aquest ascens l'aigua externa es tornarà a congelar de forma ràpida i incorporarà així una segona capa de gel, en aquest cas transparent. Un cop a dalt del núvol es repetirà el procés i les gotetes en subfusió incorporaran una nova capa concèntrica de gel opac.

Aquest procés o cicle es podrà repetir diverses vegades, fins que el pes de la pedra o gra de calamarsa serà tan gran que els corrents ascendents ja no la podran tornar a arrossegar cap amunt. Aleshores caurà i es produirà la calamarsada o pedregada.