Més processionària del pi a causa d'una tardor mancada de fred

BarcelonaQuè és la processionària del pi?

La processionària del pi ('Thaumetopoea pityocampa') és una plaga molt coneguda dels nostres boscos que s'identifica ràpidament per la presència de les típiques bosses de pèls blancs a les branques dels pins o els cedres, per àrees desproveïdes de fulles al seu entorn, i sovint per la presència de processons d'erugues que ens causen molestos efectes urticants si les toquem o ens hi acostem massa. Prefereix espècies de pins com la pinassa, el pi roig, però també altres espècies exòtiques com el pi de Monterey o el pi canari.

Les papallones neixen a l'estiu i posteriorment les femelles posen ous al capdamunt de les fulles dels pins. Al cap d'un mes neixen les erugues que s'alimenten d'aquestes agulles. Quan arriba el fred, les erugues formen les bosses de pèls sedosos dins de les quals passen l'hivern a resguard de les baixes temperatures, i d'on surten a les nits per alimentar-se de les acícules de pi (fulles o agulles) de l'entorn més pròxim. Al final de l'hivern baixen dels arbres i formen les processons amb l'objectiu de buscar un indret adequat per enterrar-se i construir el capoll, on fan la crisalidació, i donen lloc a noves papallones a l'estiu següent, per bé que algunes poden trigar dos o més anys a fer-ho.

Danys causats per la processionària

Les defoliacions que produeix la processionària sovint són molt visibles i provoquen una minva del creixement dels arbres, debilitat i predisposició a l'atac d'insectes perforadors. En general, però, no solen causar danys importants als pins adults, que es poden recuperar amb la brotada primaveral. Els arbres joves, sobretot si viuen en terrenys pobres, són els que poden patir més els seus efectes. Les erugues també poden causar danys importants als ulls i a persones al·lèrgiques.

El fred ha arribat massa tard per la processionària

La tardor va ser la més càlida en 100 anys a l'Observatori de l'Ebre, i a Barcelona la segona més temperada des del 1780. La falta de fred va ser, però, general arreu del territori, un fet que pot haver afavorit l'expansió de la processionària tal com constatava Jorge Heras, cap de la Secció de Planificació de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat. Segons Heras, si la tardor no és gaire freda les erugues tenen menys mortalitat. També esmenta que si bé el fred pot arribar a matar les erugues, a aquestes alçades de l'hivern ja han fet les bosses dins les quals es protegeixen, i per això ara és més difícil que les baixes temperatures les pugin arribar a eliminar.

Algunes comarques més afectades

Per bé que la Generalitat encara no ha fet la valoració arreu de Catalunya, sí que s'ha observat que hi ha llocs amb més població del que és habitual. Es té constància que això passa, per exemple, a determinats municipis de la Cerdanya o del Pallars Jussà, on les poblacions són molt més elevades que el que seria habitual. La falta de freds importants de la tardor del 2014 està causant que hi hagi moltes més erugues de processionària.

En qualsevol cas, però, segons la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, tot i que enguany hi ha llocs amb més població, no es tracta d'una explosió excepcional de processionària, sobretot pel fet que és un insecte autòcton i les seves explosions demogràfiques no ho solen ser.

Cal afegir, finalment, que la processionària té nombrosos enemics naturals com els ocells insectívors, o una gran diversitat d'insectes que ataquen les ostes o les erugues. Sovint, però, és necessari dur a terme accions de lluita amb tractaments insecticides en casos de protecció, o si els focus són molt intensos i afecten jardins o boscos freqüentats per l'home. L'any 2014 no es va fer cap tractament de fumigació aèria a la tardor. Enguany, però, sí que sembla que serà convenient de fer-ne de localitzades a determinades zones per atacar aquestes zones especialment afectades.

Per saber-ne més coses pots consultar la fitxa d'aquesta plaga del departament d'Agricultura.