Els falsos colors de la tardor

BarcelonaLa pluja de la tardor –de moment poca i mal repartida– ha fet reverdir alguns camps i boscos de Catalunya, tot i que malauradament per ara de forma tímida i molt discontínua perquè ha sigut molt irregular.

La sequera ve de lluny i cal afegir-hi que els boscos de moltes comarques, des de la costa fins als contraforts del Pirineu, han patit un fort estrès hídric al llarg de l'estiu a causa de les temperatures extremes i la falta de precipitacions.

L'exemple del Lluçanès

A la subcomarca del Lluçanès i zones pròximes aquests dies hi destaca el color verd dels sembrats, però també el marró i l'ocre d'exemplars de pi roig, alzines i roures perjudicats per la sequera.

El mes de maig en aquest entorn –així com en altres comarques de l'interior– va ser molt sec. Segons la xarxa d'estacions meteorològiques de MeteOsona a Olost tan sols van acumular 15 l/m² i a Sant Boi de Lluçanès 19. La falta de pluja, en un moment crucial per a la vegetació, no es va compensar al juny, tòrrid, per bé que una mica més plujós en conjunt.

El juliol va tornar a ser –altra vegada– especialment eixut i molt calorós. El setè mes de l'any va deixar només 25 l/m² a Olost i 12 a Sant Boi de Lluçanès. La falta d'aigua disponible i la calor van implicar l'assecament de les fulles de molts exemplars de roure a principis d'agost, una cosa que es feia ben visible des de la llunyania en tot aquest sector, així com en altres comarques catalanes. Els arbres més afectats van ser els que creixien a solells rocosos o amb poc sòl disponible.

Cal recordar que espècies com el roure i el faig avancen l'estratègia de perdre fulla quan falta l'aigua. Normalment els arbres no moren i, si la primavera següent és plujosa, se solen recuperar.

Les tempestes d'agost van faltar a la cita fins a gairebé l'últim dia del mes, jornada que va maquillar una mica els registres mensuals de precipitació, però que no va evitar que l'agost s'acabés amb molta menys pluja de l'habitual.

Finalment, el setembre va portar un ambient més normal pel que fa al termòmetre arreu, tot i que només va premiar algunes comarques del nord-est del país amb les tempestes. El Lluçanès va ser una de les zones més afortunades: a Olost van tancar el mes amb 90 l/m² i a Sant Boi de Lluçanès en van recollir fins a 148.

La pluja del setembre ha fet rebrotar alguns exemplars de roure martinenc –aparentment morts–, tot i que alguns individus d'aquesta espècie, i sobretot exemplars de pi roig debilitats per la processionària, no se'n deuen haver sortit. Els roures verds s'alternen aquests dies amb exemplars de fulles marronoses i, en alguns casos, amb exemplars despullats.

Cal tenir present que els colors típics de la tardor, en el cas del roure, no arriben fins a finals d'octubre o al novembre.

El projecte DeBoscat

El projecte DeBoscat, impulsat per la Generalitat de Catalunya –en col·laboració amb el Cos d'Agents Rurals–, fa cada any el seguiment dels episodis de sequera dels nostres boscos per obtenir d'aquesta manera sèries llargues sobre la seva evolució. L'arribada de la tardor coincideix amb el treball de camp per avaluar com ha anat l'estiu.

Els resultats oficials, un cop es processin i s'analitzin totes les dades, no s'obtindran fins d'aquí a unes quantes setmanes, però tot fa pensar que, tal com ha passat al Lluçanès, enguany molts dels boscos catalans pagaran un preu molt alt. Un escenari que, desgraciadament, es repeteix massa sovint els últims anys.