Publicitat
Publicitat

SANITAT

Els professionals de la salut es rebel·len i alerten que poden revifar malalties infeccioses com la tuberculosi

Els metges atendran els sensepapers

Els metges es plantaran contra la mesura de deixar fora de la sanitat els sensepapers i diuen que els atendran. Alerten que hi pot haver un rebrot de malalties, com la tuberculosi, i el cost econòmic pot ser més alt.

"És un desastre" , "Un error de càlcul", "Ho pagarem car"... Així ha reaccionat la comunitat mèdica respecte a la decisió del govern espanyol de restringir l'accés a la sanitat als immigrants sense papers. A partir de l'1 de setembre els immigrants que no cotitzin a la Seguretat Social deixaran de tenir accés a la targeta sanitària, segons el nou decret de mesures urgents per sostenir el sistema sanitari. I els immigrants no seran els únics afectats.

El decret està tan poc desenvolupat que la lletra petita no especifica què passarà, per exemple, amb els més grans de 26 anys que no hagin cotitzat mai. En tot cas, els metges s'han rebel·lat i asseguren que el seu compromís és amb les persones. "Jo no negaré l'atenció a ningú però llavors estaré infringint una norma", diu Manel Ferran, metge de família i membre del Fòrum Català d'Atenció Primària. El problema, però -com apunta Josep Maria Puig, nefròleg de l'Hospital del Mar-, és que, sense targeta sanitària, els immigrants sense papers ja no podran ni demanar visita. El decret només garanteix l'atenció d'urgències i l'assistència a menors i embarassades.

Susana García és metge de família al CAP del Raval, i sobre el 60% del pacients són immigrants. No sap el percentatge de sensepapers que atén, però està segura que la mesura "afectarà molta gent". I col·loca els metges en un debat ètic. García posa l'exemple dels fàrmacs: "Sense targeta sanitària no es podran pagar els medicaments i això ens obligarà a fer trampes (com receptar a nom d'algú altre). Haurem de resoldre situacions crítiques fora de la llei". Diu que aquest decret "és una barbaritat impossible de complir". "Haurem de visitar al carrer perquè fa feredat la quantitat de persones que es poden quedar fora del sistema".

Amb aquesta mesura, el govern de Rajoy vol estalviar 500 milions d'euros i limitar el suposat "abús" que els estrangers fan del sistema sanitari, quan tots els estudis demostren el contrari. La població immigrant freqüenta un 15% menys els serveis d'urgències que els autòctons -segons un estudi de l'Hospital del Mar- i en l'únic apartat que la freqüentació és més alta és a les urgències obstètriques, ja que la taxa de natalitat és més elevada en les dones immigrants. Segons un altre estudi, els nouvinguts usen un 40% menys de recursos sanitaris que els autòctons. El comissionat d'immigració de l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Esteve, lamenta que "els immigrants estiguin, un cop més, a l'ull de l'huracà públic". És per això que el Consell Municipal d'Immigració ha convocat per a dijous la comissió d'opinió d'urgència per parlar-ne.

Esteve apunta que a Barcelona hi ha un 17,4% de població nouvinguda i no arriben al 5% del total de la factura sanitària. I és que la persona immigrada és habitualment una persona jove i sana. És el que es coneix com l'immigrant sa , ja que els que han optat per emigrar acostumen a ser els que estan en més bon estat de salut per emprendre un canvi vital d'aquesta magnitud. "Arriben els més forts i és a mesura que envelleixen que comencen a utilitzar els serveis sanitaris", explica Josep Maria Puig.

Rebrot d'algunes malalties

Els metges alerten que restringir l'atenció sanitària als estrangers pot generar encara més despeses econòmiques i dificultar el control de malalties infeccioses, com la tuberculosi. "Si a un malalt de tuberculosi no se'l pot tractar, és un risc de salut pública no només per a ell sinó per a tothom", diu Ferran. "Pot infectar altres persones i ens gastaríem més diners que si l'haguéssim atès d'entrada", afegeix Puig. El mateix pot passar amb malalties de transmissió sexual com la sida i l'hepatitis. Però també amb malalties cròniques. "Si té hipertensió arterial i no va al metge, no l'hi detectaran fins que faci una embòlia i hagi d'anar a urgències. Però és més car tractar una embòlia que evitar-la", diu Ferran. Posa com a exemple els EUA, el país amb la despesa sanitària més elevada, "i on els pobres van només a urgències perquè no tenen assegurança, i s'ha demostrat molt més car". El turisme sanitari -sobretot de jubilats europeus- que el govern de Rajoy vol combatre no té res a veure amb els immigrants de rendes baixes. "És com matar mosques a canonades", conclou García.

Més continguts de