Els metges homeòpates, indignats per la fi del màster

BarcelonaImpotència, indefensió o indignació. Així s’expressa el metge Gonzalo Fernández per valorar la supressió per part de la Universitat de Barcelona (UB) del màster d’homeopatia que es cursava al centre des del 2004. Si se sumen els anys en què els estudis s’havien impartit com a postgrau, assegura que en les últimes dues dècades s’han format mig miler d’especialistes, tots ells llicenciats en medicina o veterinària –un requisit imprescindible– i, per tant, amb uns coneixements previs sobre teràpies convencionals.

Fernández, que és el director del màster i per tant part interessada, critica especialment que la notícia l’hagin conegut a través dels mitjans, perquè cap persona de la UB els hi havia dit prèviament: “Aquestes formes ens semblen inquisitorials”, apunta sobre una decisió que atribueix directament al rector, Dídac Ramírez. Els estudis en qüestió estaven promoguts per l’Acadèmia de Medicina Homeopàtica de Barcelona (AMHB), una institució fundada el 1890, i tenien el suport de la secció d’homeopatia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), que agrupa 300 metges col·legiats. El seu president, Guillem González, corrobora les crítiques i afegeix que atribuir la supressió al fet que l’homeopatia no té base científica és fruit d’una “desconeixença total i absoluta”.

Fàrmac o placebo?

Un fàrmac eficaç o un simple placebo? Tant Fernández com González asseguren que en cap cas pretenen renunciar a la medicina convencional, no només perquè forma part de la seva pràctica diària sinó perquè veuen l’homeopatia com un complement que pot ser útil per a persones que no troben resposta en els tractaments ortodoxos, sense defensar que sigui una solució vàlida sempre. Tots dos destaquen especialment que els medicaments homeopàtics no generen efectes secundaris, una important causa de mortalitat, diu Fernández.

L’homeopatia mira de tractar els pacients seguint el principi de la similitud. És a dir, administrar al pacient dosis ínfimes d’allò que en principi li provoca la malaltia. Es calcula que prop del 30% de la població l'ha provat alguna vegada, i els metges homeòpates admeten l’escepticisme, tot i que González destaca que l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears ha admès recentment l’AMHB com a membre. “L’homeopatia pot tenir el seu espai”, diu Fernández, i la universitat és el lloc més adient perquè “és on es discuteixen les idees”. “No es tracta d’una creença, és una qüestió d’efectivitat”, afegeix, i critica que l’expulsió deixarà en mans de persones sense formació mèdica l’organització d’aquests cursos.

La polèmica sobre l’homeopatia és viva també a nivell mundial. De fet, el Regne Unit discuteix actualment si la sanitat pública ha de sufragar aquests tractaments, com ha fet fins ara en alguns casos. La conselleria de Salut, en tot cas, va evitar ahir fer declaracions, mentre que el ministeri de Sanitat va recordar que el màster és competència exclusiva de Catalunya. La UB, per la seva banda, va remetre’s a les explicacions de dimecres, i la secretaria d’Universitats del Govern va limitar-se a dir que “respecta” la decisió, i va subratllar que el màster “no era oficial” i mai havia sigut aprovat pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Així doncs, quan els 20 estudiants que hi ha ara finalitzin l’edició actual, l’homeopatia sortirà de les universitats catalanes.