The New York TimesPer aprendre a dibuixar i a pintar, ajuda tenir sentit de la composició, el color i l'originalitat. I la percepció de la profunditat? Potser no tant, conjecturen actualment els neurocientífics. Al contrari, la falta de visió estereoscòpica (la visió pseudoscòpica, que pot tenir l'origen en un mal alineament dels ulls que fa que el cervell no pugui fusionar correctament les imatges que rep de cada ull) podria ser, de fet, un avantatge.
Que la imatge provingui sempre d'un dels ulls "fa que el panorama quedi aplanat", diu Margaret S. Livingstone, especialista en visió i cervell de la Facultat de Medicina de Harvard i coautora d'un estudi sobre la visió estereoscòpica. Sembla que les persones amb ceguesa estereoscòpica tenen avantatge a l'hora de traslladar la riquesa del món tridimensional a les dues dimensions de la tela, explica. Utilitzen indicis monoculars de la profunditat, com ara el moviment, la mida relativa, les ombres i la superposició de les figures per simular el món tridimensional.
En aquest estudi, publicat per la revista Psychological Science , els investigadors han fet un experiment en què mesuren la capacitat estereoscòpica de 403 estudiants de carreres que es caracteritzen per treballar especialment la representació espacial i de 190 estudiants de disciplines no artístiques. En conjunt, els artistes van obtenir més mals resultats que l'altre grup.
En un altre experiment, els investigadors van obtenir de la National Gallery of Art i dels arxius de l'Smithsonian American Art Museum, tots dos a Washington, els retrats de 121 artistes famosos i els de 127 membres del Congrés dels EUA. De les fotografies, se'n van extreure els ulls, que després van ser mostrats als observadors perquè en mesuressin l'alineació, utilitzant llum reflectida i sense conèixer la identitat dels personatges. "Els ulls dels artistes reconeguts estaven mal alineats més sovint", diu Livingstone.
Livingstone i els seus companys van tenir la primera sospita de la relació entre les dots artístiques i la visió pseudoscòpica quan, analitzant 36 autoretrats de Rembrandt, es van adonar que en 35 el seu ull dret estava sensiblement desviat. (Aquesta troballa va ser publicada l'any 2004 a The New England Journal of Medicine .) Es van preguntar, aleshores, fins a quin punt el fenomen seria general.
La idea que alguns artistes tinguin un defecte visual fonamental sembla antiintuïtiva, diu el coautor dels dos estudis, Bevil R. Conway, un artista amb visió pseudoscòpica que imparteix classes de neurociència al Wellesley College, a Massachussets. "Sempre m'és fàcil dibuixar, i no per la meva destresa sinó perquè, quan miro el model, les mides relatives i les relacions espacials entre els objectes em semblen evidents i directament relacionades amb la seva representació sobre el pla del paper".
Predisposició artística
Segons Susan R. Barry, professora de neurociència al Mount Holyoke College (Massachusetts), una especialista no involucrada en aquesta recerca, els autors de l'estudi "han fet una troballa". Barry és autora del llibre Fixing my gaze (Fixar la mirada), un relat sobre com va recuperar la visió estereoscòpica als 50 anys seguint una teràpia de la vista. "He rebut centenars d'e-mails de gent amb visió pseudoscòpica i sembla que hi ha un nombre desproporcionat d'artistes", diu. "El fet de no tenir visió estereoscòpica, segons sembla, podria predisposar algunes persones cap a les arts plàstiques".
"El 10% de les persones desenvolupen graus diversos de falta de visió estereoscòpica durant la primera infantesa, causada per defectes visuals que impedeixen que els seus ulls s'alineïn", diu Barry. Alguns tenen una visió estereoscòpica feble que va i ve, amb la fatiga, mentre que a altres persones els fa falta completament el que Susan Barry anomena els "volums espacials palpables" que proporcionen la visió estereoscòpica. Les persones amb visió pseudoscòpica aprenen a fer servir els indicis monoculars, i no són mai conscients de tenir una deficiència.
Val a dir que la majoria dels artistes tenen els ulls alineats, de manera que la visió pseudoscòpica no és cap condició per a l'èxit en les arts plàstiques. Moltes persones sense visió estereoscòpica no tenen cap talent per a les arts plàstiques.
"No pots convertir-te en artista traient-te un ull", diu Conway. Però si teniu una visió estereoscòpica normal podreu fer-vos una idea de com funcionen els indicis monoculars que utilitzen els pintors si seieu immòbils davant un quadre, tanqueu un ull i espereu una mica.
