El 2015 és "a tres minuts" de l'apocalipsi, avisa el 'Butlletí de científics atòmics'
L'equip d'investigadors que actualitza el baròmetre del 'Rellotge del dia del judici final' des del 1947 no havia detectat un grau de perill tan alt des de fa 31 anys
Barcelona"El canvi climàtic descontrolat, la modernització global de les armes nuclears i els descomunals arsenals atòmics plantegen amenaces extraordinàries i innegables a l'existència de la humanitat, i els líders mundials han fallat a l'hora d'actuar amb la velocitat i l'escala necessàries per protegir els ciutadans d'una catàstrofe potencial". Aquesta frase resumeix els arguments que han dut el 'Butlletí de científics atòmics' a dir que tan sols som "a tres minuts de mitjanit", l'hora que marca una possible catàstrofe global segons el metafòric 'Rellotge del dia del judici final', una eina que fan servir des del 1947 per mesurar i difondre el perill d'apocalipsi.
Només superat el 1953
Des del 1984, fa 31 anys, el 'Butlletí de científics atòmics' no havia detectat un grau de perill de catàstrofe mundial tan alt. I només s'ha superat una vegada: el 1953, arran de les proves amb bombes d'hidrogen per part dels EUA i de la Unió Soviètica. Aquell any el rellotge es va situar a dos minuts de mitjanit. El 'Butlletí de científics atòmics' el van fundar el 1945 investigadors de la Universitat de Chicago que havien participat en la invenció de les primeres armes nuclears en el Projecte Manhattan. Dos anys més tard, el 1947, van idear el Doomsday Clock –el 'Rellotge del dia del judici final'– per mesurar la possibilitat d'una catàstrofe nuclear. En el baròmetre hi han anat afegint altres perills com ara el canvi climàtic. L'hora del rellotge de l'apocalipsi la decideix l'equip de ciència i seguretat del butlletí, que ho consulta amb una taula d'espònsors que inclou 17 premis Nobel.
Segons l'equip de científics, els errors de lideratge polític que s'han comès "posen en perill tota persona de la Terra", i el perill d'una catàstrofe global és dos minuts més a prop que no l'any passat, quan el rellotge marcava les 23.55. Tot i els canvis "modestament positius" en la lluita contra el canvi climàtic, sobretot en l'avenç de les tecnologies d'energies renovables, expliquen que "els esforços actuals són completament insuficients per preveure un catastròfic escalfament de la Terra". A més, els esforços per reduir els arsenals nuclears s'han estancat, avisen; els processos de desarmament s'han aturat i els EUA i Rússia s'han embarcat en "programes massius" per modernitzar els arsenals atòmics que han minat els tractats de desarmament. A tot això cal afegir-hi, diuen, que altres països amb arsenals atòmics s'han apuntat a aquesta "bogeria de modernització cara i extremament perillosa".
La "bogeria" de la modernització atòmica
El 'Butlletí de científics atòmics' recorda que, segons el govern dels EUA, el 2014 és l'any més calorós dels 134 dels quals es tenen registres i assegura que, tot i que s'acosta una catàstrofe climàtica, encara no és inevitable. També avisa que els Estats Units tenen previstos 355.000.000.000 de dòlars la pròxima dècada per al programa de modernització dels arsenals nuclears, mentre ha anat frenant el desarmament atòmic. Alhora, assegura el butlletí, els EUA i Rússia, que tenen el 90% de caps nuclears del món, han augmentat el nombre d'ogives dels seus arsenals durant els darrers anys. Vladímir Putin ja ha avisat que no anirà a la cimera de seguretat nuclear del 2016.
El 'Butlletí de científics atòmics' també explica que els anglesos mantenen el suport al submarí atòmic 'Trident', que França desenvolupa el seu propi míssil per a avions i que la Xina dissenya un nou míssil balístic submarí. Tot això mentre països fora del Tractat de No-proliferació Nuclear, com l'Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord, modernitzen els seus programes nuclears i desenvolupen armes noves.
El butlletí també parla d'altres amenaces tecnològiques com ara el bioterrorisme, i recorda que les institucions del món han estat "artrítiques" en la seva resposta a la crisi de l'Ebola. També té en compte altres perills com ara els ciberatacs, i fins i tot alerta dels perills que pot comportar el desenvolupament de la intel·ligència artificial sense control. Reclama que la comunitat internacional reforci les institucions que regulen les tecnologies emergents i obri fòrums per explorar possibles vies de control d'unes àrees científiques i tecnològiques que han avançat sense cap o gairebé cap vigilància social. "L'amenaça és seriosa, i queda poc temps", avisen els científics atòmics.
