Publicitat
Publicitat

PASSI-HO BÉ TINGUIN

Una mirada més alta

Des de l'aparició de les rotondes viàries, s'han multiplicat tot de bromes cruels i desdenys sobre l'obra d'uns artistes escarrassats que, en algun punt o un altre de la xarxa de carreteres, han convertit l'illot circular de la rotonda en un recés de delicadesa i sensibilitat.

Si col·loquessin un gran mòbil de Calder en una rotonda, tothom en faria befa obertament. També s'aixecaria una gran barrila al voltant d' El Profeta de Gargallo i, és ben trist, els borratxos del poble s'hi pixarien. Com es pixen a l'obra de Chillida de la plaça del Rei de Barcelona, que cada nit els illetrats confonen amb un urinari a l'aire lliure, error molt greu perquè Talps V , que aquest és el títol de l'escultura, ret homenatge als arcs de mig punt medievals que l'envolten i juga amb l'entorn a força de volums, matèria i textura. Em faig creus de com hauria reaccionat la púrria davant de l' Homenatge a Picasso de Tàpies en una rotonda qualsevol. De Núvol i cadira , que corona la Fundació Tàpies, de seguida n'haurien dit El Fregall o L'Escarola , només amb la intenció malsana d'escarnir-la, perquè no s'haurien adonat que la cadira fa referència a una actitud meditativa, de pensament i contemplació estètica. El més probable és que l'escultura Boc encapironat de Miquel Barceló rebés gargalls i escopinades (escopir des del cotxe a l'escultura de la rotonda és el més habitual).

Mentre els escultors de rotonda lluiten per expressar-se plàsticament, només obtenen la incomprensió del ramat. Com ha estat sempre en la història de l'art. Els grans pintors francesos del segle XIX van haver d'exposar al Saló dels Refusats. Per rescabalar els nostres escultors de tanta ignomínia odiosa, potser una solució seria apostar per un Saló d'Escultures de Rotonda.

Més continguts de