Publicitat
Publicitat

La majoria de restes d'arqueòpterix es troben amb el cap tens i tirat enrere. Els científics han especulat amb una mort violenta, però no és així

El misteri dels fòssils de dinosaure desnucats

El famós dinosaure amb plomes, l'arqueòpterix, acostuma a fossilitzar-se en posicions doloroses, amb el cap tirat enrere i el coll formant un angle molt tancat. Aquesta postura és tan corrent en els fòssils de dinosaures que es van trobant que se li ha donat un nom: opistòton, del grec tonos , que vol dir tensió, i opistho , que significa darrere. Des de la dècada del 1920, els paleontòlegs debaten per què aquests dinosaures van adoptar unes posicions tan grotesques en el moment del repòs definitiu.

Alguns estudiosos defensaven la teoria que els corrents d'aigua arrossegaven els ossos i els deixaven en aquesta posició, o que les contraccions musculars del rigor mortis estiraven el cap enrere. D'altres pensaven que aquests animals segurament van tenir una mort dolorosa. Ara una nova investigació proposa una explicació més senzilla. En un article publicat a la revista Palaeobiodiversity and Palaeoenvironments , Achim G. Reisdorf, de la Universitat de Basilea, descarta la mort per violència i l'explica per les característiques de la musculatura d'aquests animals.

Molts dels dinosaures trobats en posició opistotònica són animals terrestres que van caure en els sediments del fons d'una massa d'aigua. Reisdorf va pensar que la clau potser era l'aigua i va decidir fer un experiment científic culinari. En una carnisseria va comprar colls de pollastre (els ocells es consideren els hereus dels dinosaures) i els va ficar en galledes d'aigua. Els colls es van doblegar de seguida cap enrere en un angle de 90 graus. Al cap de tres mesos i ja en avançat estat de descomposició es van doblegar encara més fins a formar un angle de 140 graus. El paleontòleg Brooks Britt , de la Brigham Young University, de Utah, va arribar a la mateixa conclusió: que els lligaments del coll són com gomes elàstiques. És a dir, són flexibles però estan sempre contrets per aguantar el cap de l'ocell en posició vertical contra la gravetat. Els lligaments del pollastre mort volen tornar a la seva posició natural, sense tensar, però el pes mort de l'ocell tiba en sentit contrari. A l'aigua, però, gràcies a la flotabilitat i la falta de fricció, els lligaments es contreuen, recuperen la seva forma natural i estiren el coll cap enrere.

S'han repetit aquestes mateixes proves en altres espècies d'ocells, en aigua salada i dolça, i a diverses profunditats. Com que els ocells són dinosaures vius, els investigadors creuen que aquest mateix fenomen podria ser la causa de la postura opistotònica dels dinosaures no aviaris.

Més continguts de