The New York Times / Nova york.És un dels temes més controvertits en el camp de la salut ambiental. També és un dels que preocupen més la gent. ¿És cert que els homes s'estan tornant menys fèrtils, que el seu nombre d'espermatozous baixa i que la qualitat de l'esperma està disminuint? Si fos així, llavors l'esperma podria ser un senyal d'avís d'alguns perills ambientals. I els sospitosos principals fins ara han estat substàncies com els plàstics i els pesticides, que poden tenir uns efectes en les cèl·lules semblants al que té l'estrogen.
La idea que la concentració d'espermatozous està desplomant-se no només és acceptada generalment en la societat, sinó que fins ara tenia fonaments científics. Aquesta concepció va començar amb un article alarmant publicat el 1992 per un grup d'investigadors danesos. La concentració d'espermatozous, informaven, van baixar en un 50 per cent a tot el món entre el 1938 i el 1991, i la tendència continuaria, deien.
Contradiccions entre científics
Però una revisió ho contradiu. Durant 15 anys s'han recollit dades d'homes danesos de 18 anys que han passat els reconeixements mèdics militars i, al final, no mostren cap minva del nombre d'espermatozous.
Molts investigadors ja havien criticat la qualitat de les dades i citaven defectes com una manca de mètodes estandarditzats per recollir el semen, qüestions metodològiques en l'anàlisi del semen, biaixos en les maneres com els homes van ser seleccionats i variacions en la llargada del temps que els homes es van abstenir d'ejacular abans que es recollís el semen.
L'estudi, diu Dolores Lamb, experta en fertilitat al Baylor College de Medicina i presidenta electa de la Societat Americana de Medicina Reproductiva, "era problemàtic i va generar alarmes en la societat, sense plantejar-se d'una manera crítica els problemes i debilitats inherents a les dades i a la seva anàlisi".
No obstant, l'article va ser altament influent. Va ser citat per 1.000 articles posteriors. Altres investigadors van publicar aviat els seus propis estudis, però els problemes metodològics persistien. I els estudis posteriors van arribar a conclusions contradictòries. Mentre que alguns deien que el nombre d'espermatozous estaven baixant, d'altres deien el contrari.
El resultat era un cos d'evidència científica tan pobre que un grup d'experts reunit per l'Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA el 1999 va anunciar que els seus membres no podien arribar a un consens: van dir que no es posaven d'acord si els espermatozous estaven disminuint o no, sobretot per culpa d'estudis seriosament defectuosos.
Nou estudi més fiable
Mentrestant, el mateix grup danès que havia engegat el debat va començar un estudi que consistia a recollir i analitzar mostres anuals de semen d'homes de 18 anys aprofitant el moment que passaven l'examen del seu estat físic a l'exèrcit -proves que són un requisit a Dinamarca-. Durant els últims 15 anys, un total de 5.000 homes han donat semen per a l'anàlisi.
Aquest disseny ja era una millora respecte d'estudis més antics, diu Lamb. Les dades eren d'homes de la mateixa edat i d'una determinada àrea geogràfica (així s'eviten les variacions que poden donar-se en el nombre i la qualitat de l'esperma d'una regió a una altra).
Ara, doncs, l'anàlisi de l'esperma és millor ara del que era en el passat. I amb 15 anys de dades, diu Lamb, qualsevol declivi en nombre o qualitat del semen hauria d'haver estat evident.
El problema és que el grup no va publicar les seves dades, malgrat que, diu el doctor Jens Peter Bonde, investigador de fertilitat a l'Hospital Universitari de Copenhaguen, han demanat aquests resultats, "que són de gran interès públic". No obstant, el doctor Niels Erik Skakkebaek, de la Universitat de Copenhagen, que va iniciar l'estudi, ha dit que no vol comentar les dades abans que la recerca aparegui en una revista científica. I no ha volgut dir quan pot succeir això.
La disputa per la publicació
Les dades, però, han transcendit perquè han estat publicades igualment, d'una manera molt inusual.
En una entrevista telefònica, Skakkebaek diu que el líder actual del grup de recerca, Niels Jorgensen, va enviar les dades al ministeri de Salut danès, que ha ajudat a pagar l'estudi, i el ministeri les ha publicat després a la seva pàgina web, i ha encetat certa polèmica amb Skakkebaek.
La reacció de l'investigador ha estat d'irritació. Ho comenta en un e-mail, en què apunta que "les dades no han estat examinades científicament de manera correcta". A més, afirma: "No puc garantir que el funcionari del ministeri posés les nostres dades a les estadístiques sense errors".
Ara, una revista dels Estats Units, Epidemiology , publica aquests resultats en un comentari i els discuteix en un editorial. El comentari, escrit per Bonde, inclou un gràfic de les dades i diu que constitueixen "les millors dades de semen disponibles actualment".
L'editor de la revista nord-americana, Allen Wilcox, diu que va decidir reproduir la figura del web del ministeri perquè les dades són extremadament rellevants. Amb tot, segons escriu a l'editorial, "la presentació d'unes quantes dades sense tractar en una pàgina web -o en un comentari- és rarament la millor manera d'avançar en la ciència". Però, afegeix, "tampoc no és acceptable que dades valuoses quedin guardades en un calaix".
